Un gir històric per a la biodiversitat

L'economia mundial és addicta a l'extracció implacable i insostenible de recursos naturals. Tot i que depenem completament de la natura, la seva contribució –per exemple, l'aigua utilitzada per fabricar roba o el sòl en què creixen els aliments– estan implícits i són, en gran mesura, invisibles. Així doncs, per crear un futur equitatiu i positiu per a la natura necessitem una nova generació de mercats –basats en principis i ben regulats– per als actius i serveis dels ecosistemes.

La naturalesa i l'estabilitat climàtica són dues cares de la mateixa moneda, i els seus destins estan entrellaçats. La conservació i la recuperació de la biodiversitat és fonamental per limitar les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), mentre que l'escalfament global descontrolat destruirà la riquesa natural del planeta. Però amb els esforços per descarbonitzar l'economia mundial no n'hi ha prou per evitar l'explotació dels ecosistemes: podem aprendre i aprofitar les estratègies climàtiques actuals, però no copiar-les i enganxar-les.

Calen noves estratègies per aturar la pèrdua de biodiversitat i revertir-la, i, per trobar-les, el març del 2022 es va crear el Grup Operatiu de Mercats Naturals. La necessitat d'un grup operatiu d'aquest tipus reflecteix un gir històric cap a la fixació de preus per a la natura. Hi ha molta pressió, per exemple, per quantificar els riscos relacionats amb la naturalesa i per exigir a les empreses que revelin obligatòriament informació que hi estigui relacionada. Augmenta l'interès en l'agricultura regenerativa, ha sorgit un fort debat al voltant de les accions per compartir els beneficis dels recursos genètics, i ja s'estan començant a crear mercats de crèdits de biodiversitat.

Els defensors de les solucions basades en els mercats afirmen que aquests avenços, juntament amb senyals transmesos a través de les polítiques, alinearan finalment l'economia mundial amb resultats positius per a la natura. Sostenen que salvarem els ecosistemes del planeta recompensant les empreses i els governs que ofereixin productes i serveis financers relacionats amb la natura i canalitzant les inversions cap a la restauració de la biodiversitat.

Els responsables de les polítiques i els líders empresarials van recórrer al mateix enfocament per mitigar l'escalfament global, amb resultats desiguals, però el canvi climàtic es presta més al paradigma basat en els mercats per dos motius: les emissions de GEH es poden quantificar i verificar fàcilment, i les tecnologies verdes continuen atraient enormes inversions. Al món natural, d'altra banda, no existeix l'equivalent a les emissions de GEH –i per tant és difícil fixar-hi un preu– ni un entorn tecnològic en el qual invertir (més enllà d'un conjunt de tecnologies emergents per crear productes bàsics estalviant recursos naturals, com ara la carn de laboratori i l'agricultura vertical).

Una altra diferència fonamental té a veure amb el paper dels pobles indígenes i de les comunitats locals en la preservació de la natura: malgrat que els pobles indígenes representen menys del 5% de la població mundial, protegeixen el 80% de la biodiversitat del planeta. Fins i tot les polítiques i els instruments benintencionats basats en els mercats podrien afectar negativament aquests defensors de la natura i empitjorar les perspectives dels esforços de conservació (i, amb això, la mitigació del canvi climàtic).

Per descomptat, podem aprofitar els mecanismes de mercat per salvar la natura, i ho hem de fer; però, considerant aquests desafiaments únics, només tindran èxit si dissenyem els seus principis de governança i funcionament per fomentar la igualtat i la prosperitat sostenible. El grup operatiu esmentat ofereix set recomanacions pràctiques que podrien orientar l'economia mundial cap a un camí positiu per a la natura.

Encapçala la llista la necessitat que els ministres de finances i economia, juntament amb els funcionaris dels bancs centrals, posin les normes econòmiques i financeres més en sintonia amb les de preservació de la biodiversitat i el suport als qui custodien la naturalesa. Quan s'esmenin els acords comercials i d'inversió, la coordinació internacional de polítiques a través del G-20 i altres fòrums internacionals ha de garantir que els països rics en recursos naturals i que tenen ingressos baixos no siguin els més castigats pels costos de transició.

Els bancs centrals i supervisors han de garantir, a més, que els mercats financers estiguin alineats amb els compromisos naturals i climàtics. Els qui governen les finances mundials han d'actuar de manera més proactiva; amb ocupar-se de les metes intermèdies de l'estabilitat financera i la integritat dels mercats no n'hi ha prou.

Cal modernitzar la governança dels mercats de productes bàsics no extractius, especialment els de productes agrícoles, a causa dels seus enormes efectes sobre la biodiversitat, el clima i la societat. En aquestes accions dirigides cal incloure mesures per augmentar la transparència –amb traçabilitat completa– i superar l'actual desinterès regulador per la naturalesa.

Les normes contra el blanqueig de diners s'han de centrar més en els delictes ambientals com la desforestació, la mineria i la pesca il·legals, i el tràfic d'animals salvatges. Les inversions legals en el sector agrícola, especialment les que s'atorguen als que es dediquen als productes bàsics, poden finançar involuntàriament aquests delictes, que destrueixen la naturalesa i sovint esperonen la violència.

Donats els desafiaments extraordinaris que hem d'enfrontar per aturar i revertir la pèrdua de biodiversitat, i la total dependència de la humanitat d'ecosistemes pròspers, necessitem noves estratègies per protegir la natura. Podem aprofitar les que ja hi ha per combatre el canvi climàtic i buscar, alhora, mesures més ambicioses i específiques per a aquest propòsit. Això és especialment important en el disseny de mercats que produeixin resultats equitatius i positius per a la natura, per a la gent i per al planeta.

Simon Zadek, director executiu de Nature Finance i codirector de la secretaria del Grup Operatiu de Mercats Naturals, és coautor d'aquest article.

Copyright Project Syndicate