Sam Kerr, una vida enderrocant murs
Cap d'EsportsÉs una llei no escrita del futbol. Quan arriba una tanda de penals, qui falla és qui millor ha jugat durant els 90 minuts. Una llei que no sempre es compleix, però que han patit al llarg de la seva vida Platini, Messi, Zidane o Sam Kerr. Austràlia s’ha acomiadat del Mundial després d’aguantar heroicament els atacs de Noruega. Amb una jugadora menys, les Matildas van arribar als penals, però Sam Kerr va enviar al cel el seu penal, el primer. I Noruega jugarà els quarts de final.
Ràpidament, a les xarxes socials, el davanter Tim Cahill va començar a fer piulades defensant el Mundial de les australianes, i especialment Sam Kerr. Cahill és una icona del futbol australià. Nascut en una família samoana que va emigrar a Austràlia, ha jugat quatre Mundials diferents (2006, 2010, 2014 i 2018), i ha marcat gols en els tres primers. I sempre que marcava, ho celebrava boxejant amb el banderí de córner, ja que de jove havia sigut boxejador, l’esport practicat pel seu pare. Quan, en aquest Mundial, Kerr va marcar el primer gol del partit contra Itàlia, la davantera va retre homenatge a Cahill, boxejant amb el banderí. La premsa, com no podia ser d’una altra manera, va començar a parlar de Kerr com “la Tim Cahill del futbol femení”. Ell no va veure-ho gaire bé, ja que va dir que “Sam Kerr no ha de ser comparada amb ningú”. Ella ho va veure diferent: “Tim Cahill ha sigut una inspiració. És un honor”.
I és ben cert que tenen molts punts en comú. Tots dos, per exemple, provenen de famílies que han patit casos de racisme. El pare de Sam Kerr va néixer a l’Índia. L’avi era anglès, i l’àvia, índia. Quan els Kerr van arribar a Perth, a Austràlia, buscant una nova vida, va patir racisme, però va utilitzar l’esport per obrir-se pas, practicant de manera professional un dels esports locals: el futbol australià, poc practicat fora d’aquest país, però molt estimat pels australians, tot i ser, de vegades, ben dur. Els Cahill, samoans, també van patir racisme a Sydney i van dedicar-se al rugbi, en el seu cas, i la boxa.
Quan Sam Kerr parla de Cahill com a inspiració, però, és per un afer diferent. Tots dos han tingut un germà a la presó. Cahill va veure com un dels seus germans, jugador de rugbi, agredia un home i el deixava cec d’un ull en una baralla en un bar. Amb un historial de baralles llarg, va passar sis anys a la presó. El germà de Sam Kerr hi va passar dos anys després de ser enxampat amb drogues i oferir resistència quan va ser detingut. Exjugador de futbol australià, com el seu pare, no va triomfar i va entrar en una espiral d’autodestrucció. “Durant dos anys no vaig voler parlar amb ell. Però ara l’intento ajudar, he entès la importància de tenir una bona educació. A Austràlia moltes famílies amb sang estrangera no hem tingut bona educació i en paguem les conseqüències després”, va explicar. Va ser ella qui li va pagar un programa de desintoxicació al germà, que ara treballa en un centre que utilitza l’esport i la música per obrir portes de futur a joves aborígens marginats per una societat, l’australiana, en què el racisme és un greu problema. De fet, un periodista va criticar els Kerr, quan tant el pare com el germà van barallar-se en una festa, dient que “es nota que tenen sang índia, tan violents”.
Sam Kerr no ha tingut un camí fàcil. A la seva comunitat tampoc van acceptar, inicialment, que fos homosexual. Però ella no té por de rebre cops. De fet, va ser de les primeres joves en practicar futbol australià a la zona de Perth. Després es va passar al futbol, on ara té una oferta d’un milió d’euros per dos anys del Chelsea anglès.
