Salvem el paisatge, condemnem el planeta

Catalunya va tan endarrerida en generació d’energia renovable que fa vergonya que un país que presumeix d’haver estat pioner en tantes classificacions estigui contribuint molt menys que altres zones d’Espanya i d’Europa a reduir els efectes dels gasos que fan pujar la temperatura del planeta. A sobre, no hi ha dia en què no sentim un advertiment seriós sobre el canvi climàtic (els pròxims dies ens en farem un tip, amb la conferència del clima de Glasgow), el crit cada vegada és més urgent, per no dir catastròfic, i aquí estem nosaltres, amb la nostra lamentable aportació.

La instal·lació de parcs eòlics ha estat sempre un maldecap per als governs de la Generalitat: no totes les localitzacions surten a compte, hi ha interessos agrícoles, ecològics i turístics que s’hi oposen, greuges comparatius entre municipis o comarques, la dialèctica nord-sud del país, interessos polítics d’ajuntaments que no volen saber res d’una instal·lació al seu terme municipal... Tothom té una raó, per no dir una excusa, per dir que no vol un aerogenerador a casa seva.

El cas és que, pel que diuen els experts, hem perdut deu anys. I així no podem continuar. Ha arribat el moment de planificar i executar un desplegament racional, i això demana valentia política, sobretot quan tenim un president que al seu discurs d’investidura va afirmar que “Catalunya necessita una sacsejada", i que una de les quatre transformacions que havia de viure el país era la de l’agenda climàtica, a través d’un canvi cultural. Si el Govern vol acabar amb l’immobilisme, que comenci a ser ambiciós amb les renovables. No fos cas que tots plegats caiguéssim en la trista paradoxa d’estar molt amoïnats per salvar el nostre paisatge però acabéssim condemnant el planeta per la part que ens toca.