Salvat-Papasseit, malaguanyat avantguardista (1924)
Peces històriques
Article de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901 - 1993) a la Revista de Catalunya (3-IX-1924) en la mort de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924). Dimecres farà cent anys de la pèrdua prematura d’aquest poeta, que als anys 1960 van redescobrir i popularitzar alguns integrants de la Nova Cançó. Els cantautors Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner i Miquel Porter van posar música a versos de Salvat-Papasseit.
La mort ens ha arrabassat un dels poetes més originals, gran cor, patriota encès. [...] Cinc llibres de poemes —Poemes en ondes hertzianes, L’irradiador del Port i les gavines, Les conspiracions, La gesta dels estels i La rosa als llavis— són l'heretatge literari del nostre malaguanyat avantguardista. [...] La mort de Joan Salvat-Papasseit, fi d'un procés fatal, ha escampat la dolor pel nostre món literari. Els seus amics sabem el tresor que amagava en el seu cor, i les lluites aspres que li van espatllar la vida. [...] Quan penseu que la cultura de Salvat era penosament i insuficientment guanyada i mesureu el pes i la densitat de la seva obra poètica, us ve tristesa i admiració. La burgesia, amb la seva escalforeta confortable, ha donat molts de poetes a Catalunya. Heu-vos-en ací un nat en un ambient força més enrarit. Infant, voltat de pobresa, ben d'hora sense pare, li cal passar-se de l'escola i dels jocs. Treballa en oficis tristos i diversos. Adolescent, coneix les llargues nits fredes del Port. Als vint anys, endut del seu temperament ardent i rebel, es troba col·laborador d'una fulla espanyola anarquista. Aquest és l'home que el 1919, als 25 anys, recull els seus primers poemes catalans, aportant així la nostra lírica nacional el seu esforç als moviments d'avantguarda de les literatures europees. [...] Després de les fulles d’Un enemic del poble (1917-19), morta tot just nada la revista Arc-Voltaic (1918), Salvat-Papasseit llença manifestos literaris i reprèn les seves publicacions de combat amb Proa, que ell anomenava “fulla de poesia i guerra”. [...] Els Poemes en ondes hertzianes són un punt extrem dintre l'obra de Salvat. Un document formidable, temps a venir, per a una història ben feta de la nostra literatura. [...] Durant una estada a Castella, escriví un llibre polític, incoherent, potser, titulat Les conspiracions. Cal no negligir-lo, perquè Salvat, en aquests poemes i en altres de posteriors, enriquí la seva obra amb accents de poeta civil. [...] Els llibres madurs de Salvat contenen la seva profunda ànima d'infant: imatgeria, avidesa, amor i sentiment religiós. Ens referim als llibres L’irradiador del Port i les gavines i La rosa als llavis. Dos llibres que donarien pàgines per a una antologia rigorosa de la nostra lírica. La rosa als llavis és un poema eròtic. Hi traspua una avidesa exquisida i malalta. Totes les gràcies efímeres de la carn són dites amb una gran tendresa, com si es barregessin passió i pietat. En L’irradiador del Port i les gavines figuren algunes de les millors poesies de Salvat: la titulada "Tot l'enyor de demà", magnífica evocació de vida, on una enyorança molt dolça evita l'agra desesperació; "Res no és mesquí", on la joia i la bondat del poeta fan, per damunt de la misèria de la pròpia carn, un arc de roses i llorers. I aquell poema de "Nadal" on Jesús reviu, humaníssim [...]
