Salvar vides és il·legal?

Hi ha promeses que la ultradreta no pot incomplir perquè són identitàries, i s’hi juga els vots guanyats, encara que sigui a costa de perdre la humanitat. Giorgia Meloni va arribar al govern italià amb la promesa que frenaria l’arribada de migrants a les costes del país, però la seva gestió està fent fallida. Des de principis d’any més de 105.000 persones han desembarcat a Itàlia, i més de 2.000 han mort en el seu intent de travessar el Mediterrani central. Per aturar aquesta onada migratòria, a l’abril, l’executiu dels Germans d’Itàlia va prendre una decisió sense precedents al declarar l’estat d’emergència migratori.

Un dels punts més controvertits del decret Meloni és la prohibició a les oenagés que naveguen pel Mediterrani de realitzar diverses missions de rescat. Un cop feta l’operació de salvament, el vaixell ha de tornar directament al port assignat. Tot i l’emergència humanitària, la setmana passada les autoritats italianes van decretar el bloqueig durant 20 dies del vaixell Open Arms per haver rescatat dues pasteres sense autorització quan navegava cap al port designat de Marina di Carrara, on van desembarcar 195 migrants. A més, l’ONG catalana ProActiva Open Arms va ser multada amb 10.000 euros. Dues naus humanitàries més, l’Aurora i la Sea-Eye 4, també van ser sancionades per salvar vides, per evitar que el Mediterrani engoleixi més cossos.

De tant en tant el mar, com si estigués tip de tantes calamitats, escup un cos cap a la superfície perquè tothom vegi el que s’amaga a les seves entranyes: un immens cementiri marí. La immobilització de l’Open Arms és notícia avui que es compleixen vuit anys de la cèlebre fotografia d’Aylan Kurdi, el nen sirià de tres anys mort en una platja turca. La instantània de Nilufer Demir mostra el cos de l’infant jaient de bocaterrosa sobre la sorra, inert i sol, vestit de blau, com el mar de l’esperança, i de vermell, com les ferides que sagnen fins a la mort. Amb sabates negres, revestides de mort i de dol, però amb les mans obertes interpel·lant el món sencer. L’impacte d’aquella imatge tràgica i desoladora és el que va impulsar Òscar Camps a crear l’ONG ProActiva Open Arms, que amb un esforç titànic ha obert els seus braços a milers de nàufrags en perill.

El destí del petit Aylan continua unit al de tants altres cadàvers anònims fins a arribar al de la Lilia, la critatura algeriana de vuit mesos trobada aquest estiu com una andròmina a la platja de Roda de Berà per un operari del servei de neteja. Va naufragar juntament amb els seus pares al Mediterrani, prop de la costa de Dénia, a Alacant. Per a la Lilia no hi va haver foto ni relat que despertés l’interès. Els banyistes van confondre el cos en descomposició amb el d’un ninot de joguina. L’Aylan, la Lilia, i un llarg reguitzell d’infants que no han tingut l’oportunitat de jugar, riure i fer-se grans moren en la indiferència política i ciutadana.

Les vides dels migrants no són una joguina, tenen valor i dignitat. Per això la política que els castiga, com fa el govern de Meloni, dificultant les operacions de salvament al Mediterrani i ignorant les penúries i abusos que pateixen als mateixos països amb qui signen acords, com Tunísia o Líbia, és reprovable. També ho és la manca d’un acord sobre política de migració i asil per part de la Unió Europea, que, tot i els seus intents per fer alguna cosa davant d'aquesta gran crisi humanitària, continua a la deriva en matèria migratòria.

El toc d’atenció que Roma vol donar a Brussel·les amb l’estat d’emergència, que permet immobilitzar i multar els vaixells humanitaris, és arriscat perquè l’omissió de socors als migrants és tan condemnable com les pràctiques exercides pel règim de l’Aràbia Saudita. L’ONG Human Rights Watch acaba de fer públic un informe on es detalla com la guàrdia fronterera saudita ha matat a sang freda centenars, possiblement milers, de migrants i sol·licitants d’asil etíops, que intentaven creuar la seva frontera des del Iemen. Per a la monarquia petroliera de Riad els migrants no són cap problema. Se’ls mata i punt. Els diners del desert blanquegen fàcilment tots els abusos amb els drets humans. En les democràcies, en canvi, el màxim valor és la protecció de la vida de l’individu, i les lleis l’han de garantir. Que un estat de dret com Itàlia consideri il·legal que els vaixells humanitaris salvin vides és preocupant. Roma i Riad són dues capitals que comencen amb R i tenen quatre lletres.

Quines coincidències. Estem obligats a pensar amb urgència com regenerem i millorem la democràcia.