'Sálvame' no ha sigut mai d'esquerres
L’anunci que Ana Rosa Quintana serà l’encarregada de substituir Sálvame a les tardes de Telecinco ha esverat un sector de l’esquerra influent que ha considerat que la dreta s’apropiava d’un espai mediàtic que, fins ara, es creien que els pertanyia. Aquella proclama demagògica de Jorge Javier Vázquez del “de rojos y maricones ” se la van empassar perquè, en realitat, no deuen veure Sálvame.
Gabriel Rufián defensava fa uns dies el Sálvame perquè deia que era més eficaç que es llancessin missatges contra el feixisme, l’homofòbia o el racisme des d’allà que no pas les campanyes, els articles o els discursos polítics. Però aquests missatges a Sálvame han existit amb comptagotes enmig d’una deixalla sorollosa que contradiu aquests valors de manera constant.
El mateix dia que Sálvame lamentava la seva cancel·lació, el programa donava veu a un maltractador condemnat per la justícia i permetia que carregués contra la seva exdona. El programa contribuïa a la violència masclista. Aquesta temporada s’han acarnissat amb Olvido Hormigos perquè l’exconcursant ara treballava de cuinera. Furgaven en la seva nova opció de vida lluny de la televisió i se’n reien. Això és classisme. També van espiar el nou pis de l’exdona d’un famós perquè passava a tenir una cuina més estreta i els mobles eren menys elegants. Això també és classisme. A Sálvame van recrear al mig d’un plató l’autòpsia al marit difunt d’una companya de feina. També van aprofitar una vetlla en un tanatori per atiar en directe els conflictes familiars. Múltiples vegades han especulat i fet escarni de l’homosexualitat de diverses famoses i col·laboradores des de la morbositat. I això és homofòbia i misogínia. Durant el confinament més estricte, Sálvame va contribuir a la por i la desinformació amb tertúlies que qüestionaven la sanitat pública. Han fet negoci de la mort de fills de famosos, han fet propaganda de la gestació subrogada i han estimulat la grassofòbia. S’han vantat d’espionatges amb enregistraments secrets i compromesos amb estratègies pròpies de dictadures militars. Això sí, en directe, Jorge Javier Vázquez rebia missatges de Pablo Iglesias quan era vicepresident del govern per organitzar un sopar amb Massiel.
Sálvame ha fomentat les relacions tòxiques. Ha estigmatitzat cossos, ha sigut cruel amb les persones i ha atemptat contra la seva salut mental. Si aquesta és l’esquerra mediàtica d’una determinada classe política, està molt bé que ho manifestin en campanya electoral perquè els votants n’estiguin al cas. És molt simptomàtic que alguns s’amoïnin per la deriva cap a la dreta de Telecinco i, en canvi, celebrin un Sálvame que fomenta la imbecilització i converteix els ciutadans en espectadors que només se senten estimulats pel conflicte i les emocions. Una graella amb Ana Rosa Quintana a les tardes té una clara intenció ideològica. Però això és perillós, precisament, perquè durant catorze anys Sálvame –i Telecinco– ha contribuït a crear una audiència cada vegada més acrítica, adotzenada i desconnectada de l’actualitat perquè viu, diàriament, durant hores i hores, bombardejada per la seva deixalla ultraconservadora.