La recerca mèdica ha estat durant anys i panys un camp amb una visió androcèntrica. Melina Kibbe, degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Virgínia, als EUA, va adonar-se d’aquesta realitat quan un company li va preguntar: “¿I les femelles?”. Fins aleshores, en els seus estudis sobre malalties cardiovasculars, Kibbe havia utilitzat rates mascles sense qüestionar-s’ho. La seva experiència no és única. Malgrat els avenços en la conscienciació sobre la necessitat d’incloure femelles en la recerca (obligatori als EUA des del 2016), la desigualtat persisteix, amb conseqüències per a la salut de milions de dones.
Tradicionalment, s’ha assumit que el cicle menstrual de les femelles (tant en humans com en animals) introdueix una variabilitat excessiva en les dades. Tanmateix, articles recents, com un del 2022 que va revisar 263 estudis amb rosegadors, han demostrat que aquesta suposició és errònia. De fet, en alguns casos, els mascles mostren una variabilitat de comportament fins a dues vegades superior a la de les femelles. Malgrat això, la inèrcia científica i els prejudicis continuen dificultant el canvi, i aquesta manca de dades té conseqüències greus, des d’efectes secundaris imprevistos fins a dosificacions inadequades. La mateixa Kibbe, en un estudi posterior, va observar ben sorpresa que de mitjana les femelles necessitaven dosis més altes que els mascles per assolir el mateix efecte.
D’altra banda, val a dir que la salut de les dones ha estat gairebé sempre centrada en la fertilitat i la menopausa. Tanmateix, com destaca l’Informe WHAM (Women’s Health Access Matters), la salut de les dones abasta molt més que aquests dos àmbits. Des de malalties cardiovasculars fins a trastorns autoimmunes, passant per l’Alzheimer, les dones experimenten moltes afeccions de manera diferent o amb major proporció respecte als homes. Aquesta realitat no només significa una qüestió d’equitat sinó també una oportunitat única per a la innovació i el creixement econòmic.
Això ho posa en relleu l’Informe 2024 de la Bioregió de Catalunya, elaborat pel seu òrgan impulsor, Biocat, i presentat aquesta setmana amb intervencions de la consellera de Salut, la de Recerca i Universitats, i el president de la Generalitat. Invertir en la salut de les dones no és només una qüestió d’equitat sinó també una estratègia intel·ligent per a l’economia. Per exemple, el desenvolupament de fàrmacs i tractaments específicament dissenyats per a les dones podria reduir els efectes secundaris i millorar l’eficàcia dels tractaments, cosa que beneficiaria tant les pacients com el sistema sanitari en general.
En definitiva, la inclusió de les femelles i les dones en la recerca mèdica és una qüestió d’urgència. No només per garantir l’equitat d’accés a la salut, sinó també per aprofitar l’oportunitat d’innovació i creixement. La recerca i la inversió en aquest àmbit no només milloraran la vida de les dones, sinó que també obriran nous horitzons per a la ciència i per a la indústria.
