Sallent, el cau de l'angúnia

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAquesta nit no ha passat res a Sallent. Ja fa cinc nits que no hi ha passat res. Però l'espetec de les bales del dia 8 encara ressona. És per això que totes les nits, a les deu, pels carrers ja no s'hi veu ni una ànima, malgrat ésser les onze l'hora fixada per les autoritats per al recolliment dels veïns. La gent, realment, està esverada. Pels cafès, per les botigues, en els grupets d'obrers en lleure que es formen a l'amor del sol en aquests dies de sota zero, no se sent parlar més que de la "revolució", els "tiros". [...] -¿Però com és això que Sallent s'hagi convertit d'un any ençà en el cau de l'angúnia de Catalunya? -preguntem nosaltres. -És molt senzill -contesta l'alcalde, seient davant de nosaltres i respirant fort-. Potser jo en tinc una mica la culpa. -¿Vostè? -Sí; ja veurà: tots aquests deportats de l'any passat de Bata i Villa Cisneros, en tornar han vingut ací a treballar; a Fígols, a Súria i a Cardona se'ls han tret del davant, [...], els han negat el pa i la sal; jo no ho he volgut fer, els deixat entrar, s'han col·locat a les explotacions de potassa, i ací s'han quedat. Jo, és clar, mai m'ho hauria esperat que haguessin fet això; creia que ja estarien prou escarmentats d'allò de l'any passat; però, noi! ... [...] Pugem a la muntanya de Sant Sebastià, perquè ens han dit que dalt de tot hi ha dues galeries d'unes antigues mines de guix, dintre les quals viuen ara una vintena de persones. -Però això és molt perillós! -hem exclamat nosaltres quan ens ho han contat. -Tant! -ens han respost-. Una altra mina que hi havia al costat es va ensulsiar mentre hi treballaven els obrers i varen quedar-n'hi dins dos de morts... [...] Dintre d'una d'aquestes coves, una dona jove i bonica, cus a màquina. Un xicot, assegut en l'única cadira [...], està escrivint. Al fons, hi una amuntegament de matalassos. [...] A Sallent hi ha prop de dues mil persones que viuen així. [...] Apilades, entaforades pels racons, fustigades per la fam, la por, la incomoditat, la intempèrie, la promiscuïtat...[...] Viuen pitjor que els gossos i estan disposades a creure que ha arribat l'hora d'acabar amb la injustícia social, [...]