La Sagrada Grua

Col·loquen l’estrella de cinc puntes a dalt de tot de la Sagrada Família. Fa patxoca, no es pot negar. Però alguns nostàlgics —laics i, per tant, amb poc dret a opinar— trobem que s’estan fent les coses no del tot correctament.

La Sagrada Família s’acabarà aviat. Molt més aviat del que ens pensàvem, perquè el turisme, amb el seu afany per fer cues il·lusionants, aporta una entrada de pasta que faria tremolar Pablo Escobar. Però que s’acabi aviat no vol dir que hàgim d’acabar amb la tradició. Molts de nosaltres hem nascut i crescut amb la Sagrada Grua a la Sagrada Família. Aquesta grua, gegantina, que feia que les llambordes i els trencadissos gaudinians poguessin enfilar-se a dalt de tot de les punxes. Aquesta grua ha format part del nostre paisatge barceloní i, per tant, català. ¿Podem permetre’ns, ara que la Sagrada Família s’acaba, perdre la Sagrada Grua? Seria com perdre les obres de les Glòries. Una orfandat.

La Sagrada Grua s’ha de quedar per sempre a la Sagrada Família. Al costat de l’estel de cinc puntes, dels turistes i de les torres acabades. La Sagrada Grua mereix amor i escalf. I és per això que tinc una proposta. Guarnim-la amb llumetes, entrellaçades als seus barrots, d’aquelles solars que no gasten. No dic que els del temple expiatori hagin de fer una excursió al Muy Mucho, tan bé de preu, o al Servei Estació, on hi ha de tot, però sí que trobo que unes llumetes cuquis, nadalenques, farien molt mono a la Sagrada Grua. No me l’arrabasseu per Nadal. La Sagrada Grua no, sisplau, que m’agrada més que l’estrella.