S'admeten apostes
EL PAÍS VALENCIÀ és terra de negociants, llestos que busquen el negoci ràpid i productiu abans que els guanys sostinguts i a llarg termini d'una empresa (un amic meu, empresari responsable, els anomena artistes ). És cert que tenim empresaris de marca mundial com ara Porcelanosa o Mercadona, entre d'altres. No gaires perquè quan el moment era propici per canviar l'estructura social del país (el PSOE local ho va intentar; a cadascú el que és d'ell), va arribar el Partit Popular de Rita a l'ajuntament de la capital, i posteriorment Edu Zaplana a la Generalitat, i la rajola i la compravenda van romandre entre nosaltres per quedar-se, bandejant, d'aquesta manera, la possibilitat que les xicotetes i mitjanes empreses tingueren el terreny adobat per fer un salt qualitatiu.
M'ho contava no fa gaire un rodamón del negoci, un paio satisfet d'ell mateix que frega els cinquanta anys i que des dels vint compra i ven a tots els continents, amb pocs escrúpols, sota dues premisses: s'han d'aprofitar els canvis de règim, pel buit de normes legislatives, i els negocis s'han de vendre quan funcionen i tot seguit picar sola. El patriarca Stanley Ho tingué èxit a Macau, excolònia portuguesa, servint-se del buit de poder a causa de la Revolució dels Clavells. Succeeix que després, quan s'han de crear les normes, s'ajusten a aquells que ja les han aplicat. Potser el senyor Ho, que imagine espavilat, intueix el canvi de règim a Catalunya respecte d'Espanya. De fet, ja li han proporcionat una pressió fiscal a la seua mida (a compte, vés a saber, del canvi en statu quo ).
DEIA ORIOL JUNQUERAS que si fóra per ell (parlava en nom propi i no en el del partit que representa) prohibiria el joc. Cadascú tenim el nostre codi particular de conducta sobre el que s'hauria de prohibir. El meu tracta de ser senzill. ¿Prohibiria la boxa tot i ser un esport violent quan el practiquen, segons l'argot d'aquest món, mamporreros ? No. Per què? Doncs perquè la persona que puja al ring és perfectament conscient del perill que accepta. Tampoc prohibiria el rugbi ni el central del Madrid Pepe. Messi (i en breus moments Neymar) ja sap el pa que s'hi dóna.
¿Prohibiria la Fiesta Nacional, els bous al carrer o embolats o la baralla entre gossos o galls? Sí, rotundament. Els animals no són a la Terra per torturar-los. No ho poden decidir. ¿Prohibiria el tabac? Si molesta a un altre sí. Estic a favor de la llei que no permet fumar en espais tancats (i en altres d'oberts, com el futbol, també). ¿Sóc conscient que si jugue al xamelo o al Black Jack puc perdre? Sí, però és una decisió de llibertat personal. Ací, no obstant, ens cal un matís: el diagnosticat com un ludòpata. Abans els casinos tenien una llista de malalts del joc que no podien entrar-hi. Conec un consumat i consumit jugador que una nit, després de perdre una suma de diners important, es va presentar a una comissaria demanant que li prohibiren accedir a tots els casinos. Va usar la seua llibertat per jugar i per prohibir-se el joc.
LA MANIOBRA del Partit Popular de València de demanar a la RAE que diferencie el valencià del català no m'ha sorprès en absolut. Encara en faran més de semblants. Quan no plou es trau el sant al carrer; quan no hi ha res a oferir socialment, políticament, el mag de la dreta d'ací es trau del barret el conill de l'anticatalanisme. Fins ara els ha funcionat. L'oposició protesta i llavors els acusen de catalanistes, d'estar en contra de la "llengua valenciana", bo i aprofitant la confusió ciutadana.
Això, des de l'angle local. Des de l'angle estatal, el LAPAO i ara l'ibervalencià els ve de gust perquè a Espanya funciona esmicolar tot allò relacionat amb els infidels catalans. Ignore si quan més bestieses facen serà millor. Potser ajudarà a obrir els ulls als incrèduls de bona voluntat. Amb tot tinc dos dubtes. D'una banda, veurem què respon la RAE i, de l'altra, comprovarem si els col·legues de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada amb el beneplàcit del PP, tenen el caràcter que cal per plantar-se. S'admeten apostes.