Sadisme transcendental
El vídeo divulgat per Ángel Hernández sobre el suïcidi assistit de la seva esposa María José Carrasco i la seva posterior autoinculpació ha servit per reactivar el debat sobre l’eutanàsia. Un dret que els governs es resisteixen a promulgar i regular. Fa angúnia que sigui il·legal que la senyora Carrasco demanés ajuda per anar-se’n i que el seu marit hagi de ser acusat penalment per donar-l’hi.
Des de les jerarquies eclesiàstiques s’apel·la a la voluntat de Déu per legitimar la prohibició. Qui tracta així les seves criatures només pot ser un Déu cruel. Cosa que no ens ha de sorprendre si Déu totpoderós és, com ens ensenya el llibre de Job, símbol del poder absolut: arbitrarietat i sadisme.
El debat de l’eutanàsia és tabú per dues raons: perquè les religions, i especialment l’Església catòlica, l’han elevat al nivell de crim; i perquè règims totalitaris com el nazisme n’han fet ús com a eufemisme del genocidi. Però l’eutanàsia, al diccionari, té un significat ben precís: “Acte de provocar intencionadament la mort d’una persona que pateix una malaltia incurable per evitar que pateixi”. Naturalment, és una situació límit, que requereix regulació perquè no pugui servir de coartada per a crims execrables. I que té el seu fonament en el dret individual de decidir posar fi a la vida quan es fa insostenible. L’eutanàsia es diferencia del suïcidi pel fet de ser assistida, perquè la persona que vol marxar no està en condicions de fer-ho per si sola.
Ampliar els drets individuals ofereix més possibilitats a les persones, sense imposar res a ningú. Negar-los no fa res més que restringir l’espai del possible. Ningú està obligat a acceptar l’eutanàsia i tothom és lliure de fer el que cregui convenient. Però les seves creences religioses o posicions morals no l’autoritzen a impedir que els altres també facin el que creguin oportú. Molts dels que ara s’escandalitzen seran els primers a fer ús d’aquest dret quan sigui legal, com han fet amb l’avortament o els matrimonis homosexuals després d’haver sortit sorollosament a protestar de bracet amb els bisbes.