Com s’han de repartir les cadires de la Corporació

Comencen a arribar ecos sobre com es repartirà la Corporació amb la nova configuració parlamentària, si finalment hi ha Govern. (Repartirà : quin verb més eloqüent!) Que si a aquest partit li toquen dos membres al consell de govern, a aquest altre un i mig... Però potser hauríem de parar atenció no a l’equilibri entre partits, sinó al de perfils. Aquí va la meva proposta.

Un creador. Algú que hi entengui de continguts televisius. El consell de govern no ha de fer les graelles, però els directors de mitjans han de poder-les fer sabent que el consell no els anirà a la contra. I això que sembla un precepte obvi s’ha demostrat difícil de complir en algunes ocasions dels últims anys.

Un dircom. Un guru de la comunicació, un expert en xarxes. Com en vulguin dir. Però la televisió i la ràdio estan perdent la batalla del relat a banda i banda: entre els que la consideren un bastió independentista i els que creuen que s’ha venut a Espanya i omplen de “TÑ3” les xarxes. Algú ha de poder marcar estratègia des del consell.

Un economista. O algú amb experiència dirigint empreses. La Corporació necessita una actualització de model i estructura. Si hi ha voluntat política per fer-ho, caldrà algú que optimitzi aquest procés. I si no n’hi ha, algú capaç de manegar l’economia de TV3 i Catalunya Ràdio en unes condicions que seran cada cop més dures.

Un periodista. Una de les missions bàsiques dels mitjans públics és garantir l’accés de la població a una informació veraç i independent. I mantenir l’àgora de debat lliure de toxicitats. La Corporació ha de tenir un profund sentit periodístic que ha d’emanar també del seu consell de govern. Ha de ser un entès, també, en comunicació. Com han canviat les finestres, els hàbits de comunicació mediàtics, l’estructura del sector.

Un publicista. La Corporació ha passat de facturar 150 milions en anuncis a menys de 50. Algú ha de cuidar la que és la segona via d’ingressos de l’ens. I assumir d’una vegada que les dinàmiques del mercat -migració a l’àmbit digital, la concentració del pastís en el duopoli- només explica una part del declivi.

Un servidor públic. És una empresa, sí. Però una empresa pública. Cal algú amb un sentit polític fort i, al mateix temps, allunyat orgànicament de qualsevol partit. En les discussions sobre diners, sobre el model de negoci o sobre l’estructura farà falta algú que lligui la Corporació al seu caràcter d’instrument al servei de tots i d’unes missions que fixa el Parlament.

Un tècnic. Que hi entengui de xarxes, de plataformes, de sistemes, d’intel·ligència artificial. TV3 va ser pionera el 1983 però fa temps que ha deixat d’anar a la locomotora i ha quedat relegada als vagons de cua. És necessari que algú lluiti per les àrees tècniques i pels paupèrrims departaments digitals.

Per cert, he ordenat els càrrecs alfabèticament. Però només un d’aquests serà el president. I decidir-ne el perfil serà cabdal.