La resposta és ben senzilla: per esquivar els preus amb topall del lloguer de llarga estada.
La resposta és fàcil, però explicarem bé el que està passant i les fatals conseqüències per al mercat de lloguer. Hi ha un problema social. Això és clar. I estem d'acord que s'ha d'abordar. El què no el discuteixo. Però sí el com. La via fàcil és: com que els lloguers no permeten a molta població llogar un pis, estableixo preus màxims per llei. És a dir, regulo els preus d'un mercat, que, per tant, deixa de ser lliure i deixa de ser mercat. Qui marxa d'aquest mercat? Se'n van aquells propietaris que encara estan pagant el pis o els que tenen un pis que –per les despeses de comunitat, d'IBI, d'arranjaments, etc.– el preu amb topall fa impossible que es comercialitzi. Així, la Cambra de la Propietat de Barcelona ja va quantificar fa uns mesos que l'oferta de lloguer permanent a Catalunya s'havia desplomat un 66%. Si no hi ha mercat, el venedor se’n va del mercat.
D'acord, i què fan els propietaris? Tenen tres opcions: el tanquen i deixen de llogar-lo, el venen o el posen a l'únic mercat que els queda, el de temporada, sigui tot el pis o per habitacions.
Segons assenyalava Idealista fa unes setmanes, l'oferta d'habitatges disponibles ha caigut un 10%. I al gener el mateix portal explicava que durant el quart trimestre del 2024 l'oferta de lloguers de temporada va créixer un 24%, fins a representar un 14% de tots els habitatges per llogar de la seva plataforma, que és una de les més representatives. És a dir, les dades demostren que de les tres opcions la tendència és portar el pis en propietat a l'únic mercat que queda, el de temporada.
Per tant, el preu amb topall només beneficiarà uns pocs, i perjudicarà molta gent que buscar llogar: trobaran menys pisos o hauran d'anar saltant de pis en pis per temporades, al·legant en el contracte un motiu de temporalitat inventat.
És veritat que el preu mitjà del lloguer ha deixat d'augmentar a Catalunya, però el problema d'accés a l'habitatge persisteix i s'agreuja. Com he assenyalat en moltes ocasions, el preu és el símptoma i no el problema. La solució passa per incentivar la construcció d'habitatges i no per penalitzar-ne la comercialització. El problema és que falten pisos. Si regulem preus, encara reduïm més l'oferta. I això és exactament el què està passant.
