La rebregada ànima russa té avui en el règim de Putin una trista prova del pitjor de la seva tradició política. Un escenari de cartró pedra amb un megalòman que diu representar totes les Rússies: violència i temor a la imprevisibilitat del tsar. Vladímir Putin està reescrivint la història amb una arquetípica lògica soviètica que el connecta amb el seu passat més sinistre. Matances, fam induïda, annexions de territoris i exili polític marquen el passat i el present d'Ucraïna. El president rus s'ha alimentat del conflicte fos a Txetxènia, a Geòrgia o a Crimea, i pretén avui revertir la independència d'Ucraïna, aconseguida amb el trencament de l'URSS el 1991, però sempre en lluita per ser una democràcia sobirana i autònoma respecte a les urpes de Moscou. Un excorresponsal a Rússia deia que amb Putin "res no és veritat i tot és possible". La invasió d'Ucraïna per part d'una potència nuclear agressiva i desafiant a les portes de l'OTAN té un potencial expansiu que fa tremolar. La pregunta, vista aquesta ràpida i implacable invasió, és fins on té previst arribar el president rus. I Occident, fins on el deixarà arribar? La Unió Europea i l'OTAN no intervindran fora del seu territori, però ¿assistiran impassibles a l'apropiació lenta i segura d'un país i a la imposició sobre els qui són els seus veïns? L'esfondrament moral el tenim a tocar i no podem dir que no coneguem la història, per exemple, de Txecoslovàquia (1938), Polònia (1945) i Hongria (1956).