S’arribarà a celebrar la Conferència del desarmament? (1924)

De la crònica de corresponsal a París del periodista Francesc Madrid (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952) a La Veu de Catalunya (19-X-1924). Cent anys després l’Organització de les Nacions Unides (ONU), hereva en part de la Societat de Nacions (SDN), demostra el mateix grau d’eficiència en matèria de pacificació i desarmament que la seva antecessora.   

La Societat de Nacions [SDN] ha acabat la tasca legislativa d’aquest any. Pot ser que el mes de gener es torni a reunir per a tractar de l’ingrés d’Alemanya, Turquia i Mèxic a aquesta organització internacional i del reingrés de l’Argentina. Gairebé tots els països, menys Itàlia, han cooperat lleialment a l'obra de la Societat. La principal obra de la Societat ha sigut preparar un protocol perquè tots els conflictes es resolguin pel dret i no per la força i un pla de reducció d’armaments perquè els pressupostos de guerra no arruïnin els Estats, grans i petits. Entre aquell i aquest objecte, un altre pla d’assistència mútua per al cas, possible, fàcil, massa possible i massa fàcil, que un poble, no acceptant una solució de dret i volent guanyar el plet per la força, ataqui l'adversari... Aleshores tots els pobles reunits, s’abraonaran sobre aquell Estat i l’ofegaran... Tots aquests principis acordats en la Cinquena Assemblea tenen la seva importància històrica. Hem dit altres vegades que la SDN no és un òrgan actiu i directiu, sinó una burocràcia que prepara feina perquè els governs es posin d’acord sobre diferents problemes i els resolguin amb un mateix criteri. Tot el que s’ha acordat a Ginebra, ha d’anar a una Conferència internacional que estudiarà el protocol i el refarà i l’aprovarà... Aquesta Conferència anunciada pel dia15 de juny, s’arribarà a celebrar? Diguem-ho francament: No! Veureu. La Itàlia d’avui no és partidària ni de la SDN ni de res que signifiqui cooperació internacional limitadora del terreny anomenat sobirania nacional, que en realitat vol dir fer a casa seva el que li vingui de gust, sense que pugui ficar-s’hi ningú... Itàlia que, pels seus representants filo-feixistes, ha posat entrebancs a tota l’obra del protocol en la Comissió primera i tercera de l’Assemblea, farà ara tot el possible perquè no se celebri la Conferència. [...] Bé, però suposem ja que s’aconsegueix per al primer de maig la signatura del protocol i que la Conferència pot convocar-se... La Conferència no se celebrarà el 15 de juny. Aquell dia estarà reunida la setena Conferència Internacional de Treball i no poden materialment celebrar-se alhora dues Conferències internacionals de tanta importància... S’ajornarà la del Desarmament? Just, s’ajornarà fins quan? Ah! Heus ací el problema. Fins juliol i agost fa massa calor, el setembre hi ha Assemblea de la SDN i no hi haurà altre remei que tornar el protocol a l’Assemblea, de l’Assemblea a la Comissió tercera i de la Comissió tercera, altra vegada a l’Assemblea... No fa l’efecte que la Conferència de reducció d’armaments i solució pacífica dels conflictes internacionals pugui reunir-se en tot l’any 1925. Dir això és dir la veritat. Totes les altres coses és enganyar el públic. La SDN no pot fer més del que fins ara ha fet... De totes maneres si a Itàlia el feixisme deixés el govern seria molt possible que aleshores el problema es plantegés d’altra manera, però mentre Mussolini governi és difícil un arranjament en aquest sentit.