Rutte s'examina de la gestió del covid-19

Sense el porta a porta, ni grans mítings; sense el repartiment de roses vermelles o pamflets a les places que caracteritzava les campanyes electorals holandeses; les xarxes socials s'han convertit en el principal camp de batalla de les eleccions als Països Baixos que se celebren el 17 de març. La campanya s'ha digitalitzat. Per intentar posar uns límits ètics a la propaganda política a les xarxes (amb el rerefons de l'escàndol de Cambridge Analytica i les eleccions nord-americanes del 2016), els partits polítics neerlandesos es van proposar la firma d'un codi de bones pràctiques i transparència, que l'extrema dreta del Partit per la Llibertat de Geert Wilders i el Fòrum per la Democràcia es van negar a signar.

El canvi d'escenari i d'estratègies de comunicació, però, no ha alterat el fragmentat sistema de partits neerlandès.

El fins ara primer ministre, Mark Rutte, que va aconseguir sortir ben parat de la primera onada de la pandèmia, ha acabat patint les crítiques per l'acceleració dels contagis de finals del 2020 i per una de les campanyes de vacunació de la població més lentes de la Unió Europea. La irrupció de la violència als carrers de les grans ciutats del país i una batalla judicial contra la imposició del toc de queda van marcar l'inici de la campanya electoral.

Però l'esgotament de la pandèmia també ha eclipsat qualsevol altre tema de campanya, inclòs el discurs antiimmigració de Wilders, que es manté segon en les enquestes d'intenció de vot, però molt per sota de Rutte. Wilders podrà capitalitzar, però, les lluites internes que minen el seu competidor per la dreta, el Fòrum per la Democràcia de Thierry Baudet.

Desconfiança mútua

Malgrat la placidesa amb què molts experts descriuen aquesta campanya holandesa, les eleccions amaguen dues confrontacions de pes. D'una banda, la desconfiança d'una part de la ciutadania amb el govern, que s'ha traduït en les protestes contra les restriccions pel covid-19. De l'altra, la desconfiança del govern amb una part de la seva ciutadania, que va sortir a la llum amb l'escàndol de les ajudes a famílies desfavorides, que va fer caure l'últim govern Rutte.

Una investigació de l'autoritat holandesa de protecció de dades va revelar que els mètodes utilitzats per l'agència tributària, durant més de vint anys, per "detectar" suposats casos de frau eren totalment discriminatoris. Les famílies a qui s'havia reclamat tornar ajudes concedides havien estat seleccionades pel seu origen ètnic o la seva doble nacionalitat. Un informe del Parlament va reconèixer que s'havia comès una “injustícia sense precedents” i una violació dels “principis fonamentals”. El programa que seleccionava els casos a revisar amplificava el racisme, que va quedar demostrat amb la filtració a la premsa de correus interns de l'agència.

Però com que l'escàndol va començar abans que Mark Rutte arribés al poder, per liderar tres coalicions de signe diferent des que el 2010 va formar el seu primer govern, no ha afectat la popularitat del primer ministre, que ara promet una revisió del sistema –com si alguns dels seus ministres no haguessin estat encoratjant aquesta cacera de suposats defraudadors–. El pròxim mandat, però, pot convertir Rutte en el primer ministre més longeu dels Països Baixos.