Esclaus de la memòria
El pont dels Passadors és el que hi ha al nus d’accés a Sant Adrià de Besòs, on s’ajunta el marge dret del riu Besòs amb l’entrada a les rondes, el carrer de Guipúscoa i la carretera N-II. És popular sobretot perquè s’hi alça la portalada gòtica de l’antic convent del Carme. S’anomena dels Passadors perquè rememora un antic ofici que exercien alguns homes al segle XIX. El nom de l’ofici no enganya: es dedicaven a fer creuar persones i mercaderies d’un cantó a l’altre del riu Besòs.
Els passadors, però, no en són els únics protagonistes. Gràcies a un descobriment de l’historiador José Luis Muñoz, s’ha sabut que la construcció d’aquest pont va recaure en una setantena de presos republicans represaliats pel franquisme durant els anys 1943 i 1944. Perquè inaugurar ponts i pantans no era tan complicat si tenies esclaus. Ara una placa commemora aquests fets, arran d’una petició del grup municipal d’ICV, que va presentar una moció per recuperar la memòria a la ciutat, amb el reconeixement als treballadors del pont i amb un memorial al Camp de la Bota -on ara hi ha el recinte del Fòrum-, on van ser afusellades 1.700 persones. Tots els grups municipals van donar suport a aquesta moció excepte el PP, que es va abstenir.
Pierre Nora va ser l’intel·lectual que va erigir el concepte memòria històrica. Per a l’historiador i filòsof francès, partir del present és la millor manera de transmetre la història d’una nació; tanmateix, aquest present no es pot conèixer sense comprendre els llasts del passat.
Uns llasts que encara perduren després de 40 anys de franquisme i 40 més de democràcia. Perquè si la història de la nació es transmet a partir del present, cada cop que s’utilitza un nom, una bandera o un símbol feixista estem dient als nostres nens i joves que no passa res, que està bé fer-los servir, que aquest record no fa mal i que hem oblidat i banalitzat totes les connotacions que hi ha al darrere (afusellaments, patiment, pèrdua de llibertats, fam...).
Per tot això, ¿s’imaginen una escola a Alemanya que es digués Hitler o Goebbels? Oi que no? Doncs al municipi murcià de Fuente Álamo existeix l’escola pública CEIP José Antonio. Per Primo de Rivera. Expliquen alguns professors que no saben què dir als nens quan pregunten pel tal José Antonio. Que, esclar, dir-los que va ser el creador de la Falange no és una història que es pugui endolcir gaire. Aquesta escola centenària, republicana en origen i rebatejada després de la Guerra Civil, compta amb moltes persones que estan a favor del canvi de nom, però també amb un col·lectiu de professors i mestres que volen deixar-lo com està. Però no només ells. El PP i Ciutadans també van rebutjar la proposta en el ple municipal, fent cas omís de la llei de memòria històrica. Que per què no actua d’ofici el Defensor del Poble de Múrcia? Perquè aquesta figura només va existir entre el 2008 i el 2012.
Fa només uns dies, unes persones van entonar el Cara al sol en el comiat a les despulles de José Utrera Molina, ministre i vicepresident de Franco i sogre d’Alberto Ruiz-Gallardón. L’exministre -mentre portava a l’espatlla el fèretre i veia com el ficaven al cotxe de la funerària- no va semblar gaire incòmode quan uns seguidors van cantar l’himne de la Falange sencer amb crits de “¡presente!” per Primo de Rivera, Franco i el mateix finat. Gallardón fins i tot va aguantar estoicament dret fins al final de la cançó. Ara la fiscalia haurà de decidir si veu indicis que s’hagi vulnerat la llei de memòria històrica arran d’una denúncia presentada per les Joventuts Socialistes Espanyoles. Però, lleis al marge, és difícil de creure que algú que ha sigut ministre, que hauria de ser un dels més fervents defensors de la democràcia com a representant del poble, ni tan sols es posi vermell en presenciar un espectacle tan vergonyós.
També altres teòrics garants de la llei han vulnerat recentment la memòria històrica: un grup de guàrdies civils es van fer una foto amb una estàtua de Franco a Melilla (sí, encara n’hi ha una), i un altre membre d’aquest cos va penjar una bandera preconstitucional al balcó de l’hotel on s’allotjava. Davant la pregunta sobre aquests dos episodis formulada pel senador basc del grup mixt per Bildu Jon Iñarritu, el govern espanyol va respondre que cap dels dos fets era delicte, ja que s’havien produït en el marc de l’àmbit privat. Per molt que fossin membres de l’autoritat. Per molt que hagin de protegir la democràcia i la Constitució i no insultar les víctimes de la dictadura, com els setanta treballadors del pont dels Passadors.