Envoltats de psicòpates
Sergej W. és el presumpte terrorista que hi ha al darrere de l’atac contra l’autocar del Borussia Dortmund. Aquest ciutadà alemany havia adquirit 15.000 accions del club amb una opció que li permetria obtenir beneficis de la caiguda del valor d’aquestes accions. L’esdeveniment negatiu que havia de propiciar aquesta caiguda seria l’atac terrorista que ell mateix perpetraria contra l’autobús que transportava els jugadors al partit de la Lliga de Campions. Un error en la col·locació de les bombes (que va fer detonar des de l’habitació de l’hotel on s’estava, el mateix que els jugadors) va fer que només quedés ferit al canell el jugador català Marc Bartra. Però és que si hagués posat els artefactes com ell volia, Sergej W. podria haver causat una carnisseria i s’hauria embutxacat uns 4 milions d’euros (segons el que haguessin baixat les accions).
Sense saber gaire més de la seva personalitat, que fos capaç de cometre un acte tan atroç com aquest per obtenir un benefici econòmic i la fredor mostrada en demanar amb normalitat el sopar a l’hotel just després que esclatés la bomba -mentre la resta d’allotjats estaven, com a mínim, nerviosos- són fets que denoten una clara personalitat psicopàtica.
Un 1% de la població mundial presenta aquest trastorn de la personalitat. Trastorn, no malaltia. Si fos una malaltia, aquests individus no s’adonarien del que fan ni de les conseqüències dels seus actes i, per tant, no se’ls podria portar davant la justícia. Però el psicòpata sap perfectament què fa i si està bé o malament. La diferència? Que li és igual mentre en pugui treure un profit.
El psicòleg canadenc Robert Hare va desenvolupar als anys 80 una interessant escala per diagnosticar la psicopatia. Es tracta d’una llista amb 20 trets diferents de personalitat. Si una persona té diversos d’aquests trets i, a més, desenvolupats en gran mesura, és probable que tingui una personalitat psicopàtica. Entre aquestes característiques hi ha la falta d’empatia, la recerca del benefici propi peti qui peti, el narcisisme, la promiscuïtat, tenir un encant superficial, ser un mentider, la impulsivitat, l’abús de substàncies, la propensió a l’avorriment i la necessitat de buscar sensacions noves, poca estabilitat a la feina, problemes de conducta en la infància... Òbviament, que algú digui de tant en tant una mentida i sigui promiscu i una mica narcisista no significa que sigui un psicòpata, però si reuneix moltes d’aquestes característiques i en un grau molt elevat, en començaríem a parlar.
Les motivacions que activen el clic que fa que un psicòpata comenci a matar poden ser diverses. Per exemple, la recompensa econòmica que buscava Sergej W., o també poder estar amb una parella. Aquestes persones solen tenir enamoraments apassionats però fugissers. Ramón Laso -com la periodista Fàtima Llambrich relata al seu llibre Sense cadàver- va ser capaç de matar la seva dona per poder estar amb l’amant, però és que després va assassinar el fill perquè va considerar que significava posar bastons a les rodes en la relació amb la nova parella. Aquest patró de conducta el va repetir anys més tard en un altre embolic amorós. El dolor que puguin causar els seus actes són tan sols danys col·laterals.
Que hi hagi un 1% de la població amb trets psicopàtics vol dir que a Catalunya estaríem parlant possiblement d’unes 75.000 persones amb aquest trastorn de la personalitat. No cal espantar-se; la gran majoria d’aquestes persones no mataran ni torturaran mai ningú, però sí que tindran una gran capacitat de ferir i manipular sense remordiments.
Un dels escriptors que més ha investigat aquest trastorn és el periodista Jon Ronson, autor del llibre ¿Es usted un psicópata? El gal·lès parla de “serps ben vestides”. I és que, per a ell, el fet que una persona tingui facilitat per agradar, per manipular i per mentir i que no tingui escrúpols facilita que alguns psicòpates formin part de les altes esferes. Això no significa que els caps de les grans empreses, els banquers, els presidents de govern, etc. siguin psicòpates, esclar; però sí que una persona amb personalitat psicopàtica ho té més fàcil per ascendir en l’escala social, econòmica o política, ja que no tindrà miraments si ha de trepitjar algú en el seu camí.