De ruta gastronòmica per Milà
Confessió número 1: no soc gaire fan ni de la pasta ni de la pizza. És a dir, rarament em veureu demanant un plat de raviolis al pomodoro ni tampoc friso per anar a descobrir la nova pizzeria de moda. Confessió número 2: soc molt fan d’A deeper understanding, l’últim disc de The War on Drugs. És a dir, per poder disfrutar de les seves cançons en directe seria capaç d’agafar un avió en direcció al país de la pasta i la pizza. Dit i fet.
Em planto a Milà amb la millor companyia possible -Maria, Marco, Enrico i Natalia- i un Google Maps farcit amb recomanacions d’altres golafres. El primer dia ens reunim amb uns amics locals a la Birrificio Lambrate (Via Adelchi, 5) i ens meravella que tinguem al nostre abast una selecció gratuïta d’aperitius i antipasti per fer coixí mentre cauen rondes de Quarantot, la cervesa doble IPA que ells mateixos elaboren.
El dia del concert fem cas a la recomanació del golafre Andreu Cunill i ens plantem a la Trattoria Meneghina (Corso Magenta, 78), un local amb encant on disfrutem d’un àpat memorable. Com que la nit anterior ja m’havia guanyat la reprovació dels companys per haver demanat un entrecot a Il Tegamino (Via Matteo Maria Boiardo, 4), avui opto per uns pappardelle funghi porcini ; amb ceps, vaja. Si reviseu la meva confessió inicial entendreu que recordi amb més entusiasme la mortadel·la trufada, el raddicchio dolç amb formatge fos, l’assortiment demencial de formatges italians i el millor tiramisú que recordi haver menjat mai.
Del bolo dels de Filadèlfia en sortim levitant i afamats. Sort en tenim de caure a Tutti Fritti (Corso di Porta Ticinese, 18), un bar decorat amb uns neons que voldria per a casa i que presenta una excel·lent selecció de cerveses artesanes i una carta de fregits que són pura delícia. Per favore, un altro giro di calamaretti!
