El president Putin diu que “s’ha de desnazificar Ucraïna”. “Tenim el sagrat deure d’alliberar una part del nostre territori en mans dels nostres enemics”. “Ucraïna és un estat artificial que pertany a l’esfera russa”. En el referèndum d’independència d’Ucraïna l’1 de desembre de 1991, el 90,3% de la població es va declarar a favor de la independència. Fer aquestes afirmacions avui, després de dos anys de guerra amb una voluntat absoluta dels ucraïnesos de defensar el seu territori, demostra que el president Putin viu en una realitat virtual. No pot guanyar la guerra per la mateixa raó que el poble rus va derrotar el nazisme de 1941 a 1945: la defensa de la pàtria.
Des de l’inici de la guerra, dos estats, Suècia –secularment neutral– i Finlàndia –que va lliurar una guerra contra Rússia del 1941 al 1944–, han esdevingut membres de l’OTAN. Han optat per protegir-se de l’amenaça russa.
Els EUA han lliurat 43.000 M$ d’ajut i tenen un paquet de 56.000 M$ pendent d’aprovació del Congrés. La UE té compromesos 144.000 M€, dels quals ja n'ha entregat 77.000, la meitat en ajuda militar. Putin ha aconseguit que l’ajuda militar d’Europa superi la dels EUA. La UE ha entès que ningú defendrà els seus interessos com en el passat. Els EUA varen salvar Europa el 1914, el 1940, a la Guerra Freda fins al 1989 i el 1991 als Balcans. No tornarà a passar.
La presidenta de la Comissió Europea ha dit als ucraïnesos: “Heu salvat el vostre país, heu salvat Europa”. Jens Stoltenberg, secretari general de l’OTAN, que mesura mil·limètricament les seves declaracions, ha dit que Ucraïna té dret a atacar objectius militars en territori rus.
La despesa en defensa dels 27 ha augmentat el 2022 fins als 240.000 M€. El Document Estratègic de la UE del responsable de Política Exterior, Josep Borrell, i del comissari del Mercat Interior, Thierry Breton, publicat fa dues setmanes, diu: “Hi ha una necessitat imperiosa que Europa assumeixi una major responsabilitat en la seva seguretat”; “S’ha de passar de la resposta d’emergència a la preparació. Invertir junts en defensa reduirà les despeses”; “La Comissió Europea crearà un instrument, el Programa Europeu d’Armament, que proveirà finançament per compres conjuntes”, des de l’inici del mercat comú el 1957 no havia passat mai.
La vicepresidenta dels verds a Alemanya, tradicionalment partidaris de la distensió i la contenció, Agnieszka Brugger, ha declarat: “S’ha de fer el necessari per evitar una victòria russa, també en interès de la seguretat d’Alemanya”. S’ha declarat partidària de cedir a Ucraïna el sistema de míssils Taurus amb capacitat d’atacar objectius a 500 km de distància, en territori rus.
La UE ha invertit menys de l’1% del seu PIB en ajut a Ucraïna. El marge per augmentar-lo és molt gran. Els actius de propietat russa bloquejats a la UE són de 21.000 M€ i els actius del Banc Central de Rússia en poder del G7 i de la UE són de 300.000 M€. Els fons disponibles per continuar l’ajut directe a Ucraïna permeten incrementar-los de manera radical.
El comportament i les amenaces del president Putin i la contenció de la resposta d’Occident fins ara han demostrat que la possibilitat d’arribar a un acord acceptable per les parts no existeix, i que la possibilitat d’augmentar l’extensió de la guerra és probable pel marge que tenen la UE i els EUA per créixer en ajut militar. Fins ara, la política del president Putin ha aconseguit una unanimitat en la resposta a les democràcies occidentals no aconseguida mai en el passat, el Vietnam, l'Iraq, l'Afganistan... L’amenaça directa del president Putin a les repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, avui membres de ple dret de la UE, esperona la Unió a incrementar l’ajut a Ucraïna i a blindar-se contra Rússia.
En política interior, més enllà de la immoralitat que representa la persecució de la dissidència, la mort de Navalni fomenta l’oposició al règim, que es veurà obligat a augmentar la repressió. No és la política més adequada per mantenir el país unit en suport de la guerra a Ucraïna.
Arribats aquí, cal preguntar-se quina és la sortida del conflicte. Exclosa la victòria militar de Rússia, que Europa no pot acceptar pel perill i la inestabilitat que suposaria, i exclosa la victòria d’Europa, que significaria una humiliació difícilment acceptable pel poble rus i possiblement un canvi de règim, la conclusió única en exclusió d’altres possibles –però no probables– és un statu quo similar al de Corea i per similars raons. Pau sense tractat. A llarg termini aquesta solució és un perill per a Rússia. Mantenir una Ucraïna pròspera i lliure integrada a la Unió Europea a la frontera russa l’obligaria a evolucionar a un règim similar al de Corea del Nord, absolutament repressiu... per evitar una revolució interna. És aquesta la raó de la radicalitat i el militarisme de Corea del Nord, com ho va ser de l’Alemanya de l’Est, DDR.
En definitiva, Putin ha portat Rússia a un cul-de-sac amb conseqüències econòmiques i polítiques indesitjables, especialment per a ells mateixos. D’aquí les seves amenaces desesperades i desaforades... com ara amenaçar amb una guerra nuclear.
És la conseqüència de jugar a tot o res sense l’alternativa d’una sortida si fracassa el tot.
