Els Rosenberg

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsJo també hi era entre els centenars de milers d’homes i dones que el mes de juny de 1953 cridàvem pels carrers d’Europa i d’Amèrica: “ No mateu els Rosenberg ”. Fou un combat memorable. El president Eisenhower no va escoltar el nostre clam, ni els plors de dos infants de deu i set anys, respectivament: Michel i Robert Rosenberg. Els acusats, fins al darrer moment i camí de la cadira elèctrica, es proclamaren innocents del crim que se’ls atribuïa: traïció a la pàtria. Les proves aportades durant el dramàtic procés no convenceren ningú. Calia, però, atribuir a la traïció el fet que els USA ja no tinguessin el monopoli de la bomba atòmica. I fabricaren el cas Rosenberg. Passaren vint-i-dos anys. Aquells infants que esperaven encara, confiats, i que, de les primeres planes de tots els periòdics del món ens arribaren a l’ànima, ja són homes, i ara han emprès la batalla per a demostrar la innocència dels seus pares. Hi reeixiran, perquè tot el que s’ha sabut d’aleshores ençà i el que caldrà descobrir encara, ho demostrarà. Ethel Rosenberg, abans d’ésser electrocutada, escrigué un sonet que començava així: “ Un dia sabreu, fills meus / per què hem deixat el llibre obert / la tasca inacabada... ” Ho sabran els seus fills, i ho sabrem tots. Ha començat una batalla més contra la injustícia, contra la pena de mort, batalla que, en el cas de Rosenberg, és justificada més que mai. Els errors judicials, els processos falsejats, poden matar innocents. I al cap dels anys, l’únic recurs és la rehabilitació post mortem.