Josep Morató I Grau 1918
10/01/2018

“Rondalla d’esparvers” de Josep Mª de Sagarra

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo ens equivocàrem al dir que En Josep Mª de Sagarra ens donaria amb la seva primera producció teatral la impressió d’un temperament vigorós propens a la concepció d’obres que poden ésser definitives, a mida que l’autor vagi adquirint la seguretat en el domini de les situacions. Amb la tragèdia que ens ha donat a conèixer demostra un esclarit talent, perquè sense quasi buscar acció assoleix donar una forta sensació dramàtica. En Sagarra fa gala en la seva obra de la facilitat en construir versos que li surten naturals, sense haver de recórrer a paraules rebuscades i combinacions que dificultin la claredat del concepte. [...] Els tres actes de l’obra són reduïts. L’autor no s’aparta de l’acció del drama per a buscar situacions secundàries. Tots els moments de l’obra són d’intensitat i és de remarcar la bellesa d’exposició de les narracions de la cunyada en el primer acte i la dels esposos en el darrer. “Rondalla d’esparvers” és una forta tragèdia rural, i no té altre defecte que el d’ésser resolta per un home inexpert en teatre. Però En Sagarra no decau en la construcció dels versos, acreditant-se altra volta de bon poeta. S’ha de lamentar la cruesa amb que descriu i qualifica algunes accions, coses que si bé responen a la realitat i poden dir-se en un llibre, sempre amb un cert compte, és molt aventurat expressar-les en l’escena. Sempre és preferible suavitzar els conceptes, perquè, d’altra manera, l’efecte que produeix la nuesa de la paraula -i sobretot de l’acció viva-és contraproduent amb el que vol donar-li l’autor. Pot afirmar-se que En Sagarra té el temperament complet per a ésser home de teatre. Esperem veure-li noves produccions que ens confirmin la nostra opinió, convençuts de que, tenint aquelles la intensitat tràgica de “Rondalla d’esparvers”, els futurs drames d’En Sagarra estaran mancats de les deficiències que notem en la seva primera obra teatral. Les senyores Nicolau i Fremont i el senyor Giménez s’encarreguen d’interpretar els principals personatges de l’obra. Han aconseguit un treball acceptable, però no mancaren vacil·lacions sensibles. El senyor Rocarol, amb el seu decorat, s’ha acreditat novament d’ésser escenògraf notable. El nombrós públic que acudí a Romea, premià amb aplaudiments l’obra d’En Sagarra, qui sortí a correspondre al favor que se li dispensava.