Vallecas no és lloc a per a nazis

BarcelonaAixí va rebre un grup d’aficionats del Rayo Vallecano a Roman Zozulya. 15 hores va durar l’aventura del jugador ucraïnès al club. La pressió exercida per l’afició local va provocar que el club madrileny es fes enrere de l’acord de cessió que havia tancat amb el Betis.

Des de la seva arribada a la lliga el futbolista no va gaudir de bones experiències. A l’aterrar a Sevilla lluí una samarreta amb l’escut del seu país, el 'tryzub' (trident), que va generar polèmica en confondre’l amb l’emblema emprat per Pravi Sèktor (Sector Dret), un partit neonazi ucraïnès que usa el trident amb l’afegit d’una espasa central que rememora l’emblema de l’organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN), fundada el 1929.

Després de desvincular-se dels paramilitars, Zozulya no va acabar de rutllar al Betis. La cessió al Rayo, però, va tornar a posar al davanter al centre del debat. Des del primer moment els aficionats rayistas ho tenien clar. En transcendir el fitxatge l’estadi es va omplir de pintades amb consignes com “Vallekas en pie de guerra. Nazis no” i quan el futbolista va aparèixer a les instal·lacions del club va ser rebut amb insults. Tot plegat va fer que tant el Rayo com el Betis es replantegessin l’acord amb l’excusa de preservar la seguretat del jugador. Abans de la decisió final, però, Zozulya va adreçar una carta a l’afició on assegurava que no estava vinculat ni donava suport a cap grup paramilitar ni neonazi. Al mateix text afirmava haver col·laborat amb l’exèrcit per protegir el seu país i ajudar als nens i als més desfavorits. D’on surten doncs les acusacions de l’afició del Rayo?

El novembre de 2013 Ucraïna es va veure sacsejada per protestes antigovernamentals. L’EuroMaidan s’inicià per la dilació del president Viktor Ianukòvitx vers l’apropament a la Unió Europea. La repressió de les manifestacions conduí a una espiral de violència que acabà amb la destitució del mateix Ianukòvitx. En els enfrontaments amb les forces de l’ordre participaren membres de Pravy Sektor i també desenes d’ultres de diversos equips del país, entre els quals els del Dnipro, el conjunt llavors de Zozulya.

Poc després de l’ascens al poder de les noves autoritats esclatà la Guerra al Donbass arran de l’autoproclamació d’independència, sota l’empara de Rússia, de les províncies de Donetsk i Luhansk. Zozulya s’implicà en el conflicte. Com a ucraïnès es sentia en el deure de defensar la pàtria. Per això donà part del seu sou als combatents i creà una fundació per recaptar fons per equipar les unitats militars que lluitaven a l’est del país. També va arribar a subhastar la samarreta que havia vestit durant l’Espanya-Ucraïna per aconseguir diners per a la 25ª Brigada de l’Aire. Quelcom similar va fer amb la medalla de finalista de la Lliga Europa el 2014, cedint els beneficis als soldats mobilitzats al front, als quals també va visitar en alguna ocasió. Per tots aquests gestos, el Cap de l’Estat Major de l’exèrcit, el guardonà pels seus “serveis a les Forces Armades d’Ucraïna”.

Més enllà d’aquesta vessant patriòtica, mitjançant la fundació Narodna Armilla (exèrcit popular) el futbolista va ajudar als ultres del Dnipro, de reconeguda filiació ultradretana, a reclutar voluntaris per enrolar-se a les files de les unitats que s’enfrontaven a les milícies prorusses, com per exemple el Batalló Azov. En aquesta força paramilitar, popularment coneguda com “Els homes de negre”, finançada pel magnat Igor Kolomoisky i dependent del Ministeri d’Assumptes Interns, s’integraren ultranacionalistes, militants d’extrema dreta, neonazis, voluntaris neofeixistes d’arreu d’Europa i seguidors radicals de futbol. Una unitat on, com s’exposa al documental 'Braveheart Ultras', conviuen ultres que participaren als avalots de la plaça Maidan. De fet és habitual la presència d’emblemes del Batalló Azov a les graderies dels estadis del país, on també s’organitzen col·lectes per recaptar fons i material sanitari pels ultres que combaten al conflicte.

A més d’aquesta col·laboració amb els extremistes del Dnipro, Zozulya va difondre a les xarxes socials fotografies amb fusells i altres amb imatges d’Stepan Bandera, icona de l’ultranacionalisme ucraïnès que durant la Segona Guerra Mundial com a líder de l’OUN lluità contra els nazis i els soviètics per, finalment, col·laborar amb el Tercer Reich. Per tot plegat a Vallecas no és benvingut.