Fa 15 dies vam criticar aquí que la ministra de Foment, Raquel Sánchez, hagués afirmat que “rodaran caps” després del fiasco de l’encàrrec dels trens que no passaven pels túnels de Cantàbria i Astúries i que, en canvi, els cessaments s’haguessin limitat a càrrecs intermedis i a l’obertura d’una auditoria interna.
Avui cal reconèixer que la ministra ha complert. La secretària d'estat de Transports, Isabel Pardo de Vera (que era la presidenta d’Adif quan els trens es van encarregar), i el president de Renfe, Isaías Táboas, van presentar ahir la renúncia, fórmula menys traumàtica, humanament i política, que va permetre que la ministra els cessés a continuació. Estem parlant de la número dos del ministeri i del cap d’una de les principals empreses públiques d’Espanya, i dues renúncies com aquestes no es veuen cada dia.
El contracte pels trens pujava a 258 milions d’euros i va ser l’empresa que els havia de fabricar la que va advertir que hi havia un error en les mides dels vehicles. De resultes d’aquest mal càlcul, els trens trigaran un parell d’anys més a entrar en servei, la qual cosa complica la campanya electoral socialista en les eleccions als Parlaments d’Astúries i Cantàbria d’aquí tres mesos.
En una cultura política en què tot sovint sembla que els actes no tinguin conseqüències, que hagin hagut de plegar aquests dos alts càrrecs introdueix un principi de serietat en la gestió que els ciutadans esperen de qui és responsable dels diners i dels calendaris públics. Una altra cosa és que el retard en l'entrada en servei dels nous trens no el traurà ningú a la gent que els esperava, i la taca li correspondrà portar-la a la ministra.
