Veia les imatges de l’incendi al vagó de la R3 entre Manlleu i Torelló i em venia al cap el ministre Puente dient: “El tren viu a Espanya el millor moment de la seva història”. Veia la gent fugint per la via i el sentia dient: “Ho repetiré per si no m’han sentit bé: el millor moment de la història”. El maquinista confessava que s’havia posat molt nerviós, i una passatgera explicava que hi havia gent gran que no podia saltar la distància entre la plataforma del vagó i el terra. I sentia el ministre dient: “Són masoquistes, els espanyols? Els espanyols pugen al tren perquè estan satisfets amb el servei que se’ls presta”. Mentides, moltes; disculpes, cap. Total, la regió del nord-est queda molt lluny del quilòmetre zero. A part de ser uns inútils totals, ministre Puente, com ja vaig escriure aquí a l’agost, tenen molt poca vergonya política.
A la tarda el president Illa deia al Parlament que una persona del seu tarannà només donaria suport a tres revolucions: la del bon govern, la de la normalitat i la del respecte. I qui no? Però el tracte que reben els passatgers de Rodalies és propi del mal govern, de l’anormalitat i de la falta de respecte. I si ampliem el zoom, cap de les causes que van desencadenar la desafecció, primer, i el Procés, després, han estat solucionades. S’entén el desig polític i personal del president de girar full i contribuir amb el to a rebaixar tensions. Però la realitat és tossuda, i quan s’incendien catenàries i l’interior d’un vagó, i són més els dies amb incidents que sense incidents, ens conformaríem que els trens de Rodalies a Catalunya funcionessin normalment. Això sí que seria una revolució, president.
