Diumenge, durant l’emissió de Rocío. Contar la verdad para seguir viva, Jorge Javier Vázquez afirmava: “No es nuestra misión que la gente tome partido por uno u otro”. Doncs bé, trenta-sis hores més tard la cadena demanava als espectadors que votessin “¿A favor de quién estás?”, i un 59% de l’audiència es posicionava a favor d’Antonio David Flores.
El programa de Rocío no és, ni de lluny, un documental. El concepte el fan servir per intentar prestigiar l’espai, disfressar-lo d’honorabilitat. En realitat és una entrevista llarga convertida en catarsi televisada. La col·locació d’un projector al costat de la protagonista per anar-li abocant imatges que estimulin les emocions recorda aquella tortura psicoanalítica que Telecinco va batejar com La caja, amb suposades finalitats terapèutiques.
Detectar en aquesta emissió pretensions feministes o solidàries amb les dones maltractades és ingenu tenint en compte la deixalla tòxica masclista que emet Mediaset a diari i des dels seus orígens. Pel que hem vist en les quaranta-vuit hores posteriors a l’emissió de Rocío, tot s’ajusta a les dinàmiques habituals de Telecinco:
1) Hipocresia: Acomiaden Antonio David quan l’han catapultat durant vint anys en antena convertint-lo en col·laborador habitual i constructor del relat que li ha convingut. L’exmarit de Rocío ja no anirà als platós, però ha entrat en escena el seu advocat, que passarà a formar part del galliner quotidià igual que va passar amb l’advocat de la Manada, que es va convertir en el lletrat de capçalera de la cadena.
2) Violència mediàtica: Col·laboradors i presentadors continuen alimentant els dubtes i revictimitzant Rocío Carrasco, com s’ha fet en els últims vint anys. La cadena ha sigut una plataforma còmplice de l’assetjament continu a aquesta dona. Es posen imatges d’arxiu d’ella feliç que qüestionen la seva versió. La televisió (i Telecinco en concret) és una eina que molts maltractadors han utilitzat per sostenir les seves agressions, com va passar amb els casos de Carmina Ordóñez, Juana Rivas o Violeta Santander, entre molts d'altres.
3) Retroalimentació del drama: S’estableix un setge a tot el clan familiar per obligar a mantenir el debat i el judici públic. Ara es busca el conflicte televisat entre Rocío i la seva filla, a qui es persegueix pel carrer oblidant el que va dir la seva mare: que ella també és una víctima. S’asseguren nous conflictes familiars i es treuen de context declaracions de Rocío per potenciar més enfrontaments que nodreixin la maquinària televisiva.
El masclisme a Telecinco és diari. Perquè l’espectacle del melodrama només es pot construir des de la desigualtat, la injustícia, l’acarnissament i la violència. La cadena se sosté a través dels conflictes, perquè atrapa l’audiència fent-li prendre part en els combats. I ja heu vist el resultat: que la majoria dels espectadors es posen al costat de l’home acusat de maltractaments. No és casualitat. Són molts anys de Telecinco.
