'El roce hace el cariño' o la mala peça al teler

El jove periodista em demana: "Com puc dir el roce hace el cariño ?" Li dic que de cap manera, que en principi els girs idiomàtics d'una llengua no es poden traduir a una altra. Em diu si pot escriure: "Com diuen en castellà, el roce hace el cariño ". Li dic que sí, que ho pot fer, igual com pot escriure last but not least . Pe rò que no abusi de frases fetes en una altra llengua, que les utilitzi quan hi ha raons de pes.

També li dic que, tot i que per a algun gir castellà el català té una expressió idèntica o semblant, és nefasta la necessitat d'haver de dir en una llengua el que es diu en una altra. I que si un s'amara de la pròpia tradició, aquesta necessitat s'acaba tenint ben poc. Quan marxa em queda un neguit i decideixo fer un experiment. Me'n vaig a la web d'un mitjà en què molts articles s'escriuen en castellà i després es tradueixen.

L'article parla d'un carrer que fa temps que està en obres i de com ho porten els veïns. "Dicen que el roce hace el cariño, pero en esta calle el roce tiene nombre de encontronazo", diu en castellà. "Diuen que el tracte fa disminuir els problemes, però en aquest carrer els problemes tenen nom d'enfrontament", diu el català. La informació és molt semblant però en el transvasament s'ha perdut tota la gràcia. S'ha perdut , exactament, la literatura que ha d'impregnar el bon periodisme. I és que qui ha de traduir de pressa no té temps per recrear, per tornar-ho a escriure des de la inspiració.