Robar als morts

No hi ha res més menyspreable en política que la corrupció. Fa fàstic. Un polític ha de ser, abans de res, un servidor públic. Igual que un metge sent la vocació de salvar vides i curar persones; o un arquitecte la crida interior de construir espais i llocs on les persones visquin millor; o un escriptor l'afany per recrear realitats i ficcions per a l'entreteniment o difusió d'idees entre els seus congèneres, el polític, suposadament, hauria de respondre a una vocació: dedicar la seva vida i energia al fet que la nació en la qual viu sigui més pròspera, més igualitària, més justa. Que els nostres fills rebin de les nostres mans un país millor que el que els nostres pares ens van llegar.

Naturalment que no es pot generalitzar. I que hi ha de tot. Hi ha polítics amb vocació i honrats, i n’hi ha que són el contrari. Però utilitzar el poder públic atorgat mitjançant els vots per enriquir butxaques pròpies o dels més propers és la major de les perversions i immoralitats.

Llegeixo amb estupor aquestes últimes setmanes els milions d'euros facturats, i guanyats, a força d'obtenir contractes per intermediar mascaretes, sense cap valor afegit, entre fabricants asiàtics i l'administració pública espanyola. Un ciutadà espanyol, de salari mitjà, necessitaria vint anys de dur treball per ingressar el que certes persones van guanyar en només una o dues intermediacions i contractes que mai haurien obtingut sense corrupció.

No tenint-ne prou amb això, les recerques apunten, a més, al fet que després es defraudava al fisc bona part del que s'havia facturat a través del tràfic d'influències. Primer roben i, després, defrauden. Fantàstic.

Si en circumstàncies normals això és deplorable i repugnant, enriquir-se a través de material sanitari en un moment en què, literalment, morien persones a cabassos, i convertir la desgràcia aliena en oportunitat pròpia mitjançant conductes il·lícites és el més immoral, depravat, brut i punible que es pugui imaginar.

No puc deixar de pensar en aquells morts que van pagar les seves màscares més cares perquè el nòvio d'Ayuso i Koldo amb els seus confrares, així com altres casos descoberts, poguessin fer-se rics de la nit al dia.

Van robar als morts.

Tant de bo, si es confirma tot això judicialment, es faci justícia i compleixin condemnes completes, en què s'apliquin tots aquests agreujants.