Rivera, Casado i altres ganduls
En la seva reaparició a l'escena pública, Albert Rivera ha tornat a disputar, com en els vells temps, el títol de personatge ridícul de la setmana, en estreta competició amb el seu quasi alter ego Pablo Casado. A Rivera l'han fet més o menys fora del bufet d'advocats Martínez-Echevarría juntament amb el seu lleial escuder José Manuel Villegas, després de constatar que els sortia massa cara la broma de mantenir-los. Rivera pretenia cobrar el complement de productivitat, però, per a això, com el mateix nom del complement indica, cal produir alguna cosa (que no sigui fàstic). Sembla que Rivera pensa dur la qüestió als tribunals, com era el seu costum quan es dedicava a fer antipolítica al capdavant de Ciutadans. No semblen haver impressionat gaire els del bufet Martínez-Echevarría, que han contestat de forma prou clara. “La pretesa resolució contractual per incompliment a instàncies del Sr. Rivera i el Sr. Villegas, a més d'inacceptable, ens resulta ofensiva”, va respondre el CEO de la firma, Vicente Morató, als lletrats dels dos expolíticastres. I encara va afegir: “Hauran de ser els tribunals de justícia els que dilucidin les pretensions (en aquest cas fantasies) dels seus representats”.
A Casado, per la seva banda, li plou damunt banyat, també per la seva incompetència. Després d'haver de veure com Isabel Díaz Ayuso (Casado i els seus se'n burlaven no fa tant de temps) li fotia enlaire tota la campanya a Castella i Lleó, ara ha hagut d'entomar que la Comissió Europea li desmunti l'estratègia per acorralar el govern de Pedro Sánchez a compte de la gestió dels fons europeus: els responsables del Pla de Recuperació Econòmica no han volgut rebre el suposat líder del PP espanyol, i li han donat, per dir-ho així, la porta pels morros. De tota manera, en el cas improbable (improbable perquè, dins el PP, segons quins moviments no solen ser bruscos) que Casado fos descavalcat de la presidència del partit, el lideratge que es perfila per rellevar-lo seria el de la mateixa Ayuso, de manera que aconseguirien saltar de la inanitat al pur deliri, sense sortir del discurs de la dreta més extremosa.
Casado i Rivera, en fi, comparteixen la característica de no haver fotut ni brot en la seva vida i de ser profundament ineptes per a les responsabilitats que pel motiu que sigui se'ls han arribat a comanar, sense que això els impedeixi haver sobrecarregat la política espanyola d'uns discursos profundament tòxics, basats en la mentida, la identificació d'enemics a abatre i l'erosió constant de la convivència i la cohesió social. Tot plegat els agermana amb Ayuso (altre cop) i amb Santiago Abascal i tota la plana dirigent de Vox, un partit de senyorets rics i desenfeinats que troben urgent tornar al franquisme i a l'autarquia tant com sigui possible. Que siguin ridículs i ens facin riure no ens ha de distreure de la seva capacitat corrosiva i dels anys que tardarem a refer-nos dels estralls que cometin en cas que arribin a governar plegats (cosa que faran a la mínima que en tinguin l'ocasió).