Rivals de 'tuit', 'tuitaire' i 'retuitejar'

Els neologismes de creació popular són una lliçó d'humilitat per als lingüistes, que s'haurien de limitar a recollir i a proposar formes i a as senyalar-ne els pros i els contres. Passat un temps, és assenyat que s'adhereixin a l'ús més ge neral. Sembla que en l'àmbit del Twitter les formes tuit , tuitejar i tuitaire (o tuiter ), al costat de les encara més col·loquials piular i piulada , són les que es van imposant. Però ara els han sortit competidors que les vo len desplaçar.

Els rivals del tuit són el tuït i el piulet . El tuït o botxí és un ocell i el nom tuït seria una onomatopeia del seu cant. Com que el tweet anglès també té aquest origen onomatopeic, la troballa ha emocionat els tuitaires que no es conformaven amb la simple adaptació de l'anglicisme. Ara com ara, però, l'ús de tuït és força marginal. El piulet , sinònim de piulada , té a favor la brevetat i la seva arrel catalana. I és per això últim que el Termcat i l'Optimot prioritzen piular i els seus derivats.

I en aquesta línia conviden el piulaire a repiular o fer repiulets en lloc d'animar el tuitaire a retuitejar o fer retuits . Però l'ÉsAdir, que ha de convèncer l'usuari, ja apunta que piular té l'inconvenient de portar a equívocs. Afirmar que algú no piula pot voler dir que no tuiteja però també que no diu ni piu (tot i que piu és també sinònim de piulet ). El temps ho di rà -jo no m'hi faig fort-, però em sembla que tuit , retuitejar i tuitaire tenen molt de futur.