El riu i el Delta

Ala vida, tothom hi té un paper. En política, també. A vegades costa identificar els responsables de les accions. Això succeeix en el cas del delta de l’Ebre, on cal aclarir el paper de les diferents administracions. La regressió i la subsidència que pateix el Delta entristeix tothom: més de 61.000 persones conviuen amb un ecosistema fràgil, la segona zona humida més important de la Mediterrània occidental.

El nivell del mar puja, la regressió és evident en molts trams, l’aportació de sediments s’ha anat reduint progressivament i només les crescudes episòdiques ajuden a transportar-ne. Aquesta combinació d’elements provoca la subsidència d’un Delta que podria desaparèixer.

Però no ens hi podem conformar: és possible i absolutament necessari revertir la situació. Com? En la resposta a aquesta pregunta apareixen els papers dels protagonistes. El paper principal és el de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), dependent del govern espanyol, competent al 100% en la gestió del riu. Des del govern de la Generalitat podem participar-hi, aportar idees, al·legar quan creiem que les accions no són prou correctes, però no podem decidir res. La planificació hidrològica, el dimensionament dels cabals i el transport de sediments són responsabilitat de la CHE: les decisions es prenen totes a Saragossa i a Madrid.

Des del Govern, des de la Taula de Consens del Delta, des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, des de col·lectius científics, ambientals i socials i des dels ajuntaments demanem protegir el Delta i aturar-ne la regressió, però qui decideix què es fa al riu és la CHE, i en els darrers dies n’hem tingut un altre exemple. Estem a les portes de la tramitació del document de planificació hidrològica de l’Ebre per als propers sis anys, que hauria de recollir dues accions fonamentals per ajudar a redreçar la situació del mateix riu i també del Delta: els cabals i la mobilització de sediments, que conformen la naturalesa de l’Ebre com a element de vida.

A l’avanç del Pla, presentat recentment per la CHE, el govern de la Generalitat i les institucions del territori hem presentat desenes d’observacions. Doncs bé, totes elles, per sorpresa nostra, s’han desestimat. Totes.

Òbviament des del Govern reiterarem les al·legacions en el període d’exposició pública del mateix Pla, perquè no és tolerable que s’ignori el 100% de les nostres observacions. Tenim la sensació que per al govern espanyol el riu i el Delta són temes menors, ja que es prioritzen altres activitats, com la generació hidroelèctrica a través dels pantans que retenen sediments, abans que regenerar definitivament una zona d’especial protecció natural. El ritme d’acció de l’Estat sobre les afectacions de l’Ebre i el seu delta no van al compàs de la urgència requerida per l’emergència climàtica.

Serem proactius, tot i tenir per ara un paper secundari en les decisions. Perquè nosaltres sí que creiem en la necessitat de reduir la regressió i enfortir el nostre Delta. Però necessitem deixar-ho ben clar a qui ara encara decideix. Des dels ajuntaments, des de les institucions, des dels regants i des de les entitats ambientals. Tots junts en la mateixa direcció perquè el riu i el Delta siguin tractats com es mereixen.

Per enèsima vegada, volem fer una crida al consens. És el que reclama el territori, és el que reclama la Generalitat. Exigim a l’Estat que actuï de forma consensuada en el tractament de les emergències, com les que hem viscut recentment amb el Filomena o el Gloria, de manera que puguem invertir en mesures de protecció immediates, a curt termini, però també que consensuï la planificació de les accions a mitjà o llarg termini per frenar la regressió del Delta.

Des del Govern volem advertir amb rotunditat que s’està planificant l’Ebre i el Delta, però que s’ignora la nostra autoritat hidràulica i ambiental. Ens cal ser escoltats i consensuar quin és el delta de l’Ebre del segle XXI, un Delta viu en què sigui compatible la natura i l’activitat humana.