Contagi financer: en què quedem?

El risc d'una crisi financera és real. Si recorrem a la recerca acadèmica que s'ha fet sobre aquest tema, s’afirma que la probabilitat que es produeixi una crisi augmenta després d'un període llarg amb tipus baixos, i que la intensitat d’aquesta crisi és proporcional a la dels canvis de tipus. A Europa es compleixen les dues premisses: nou mesos de pujades del tipus d’interès després de més d’una dècada d’interessos baixos. 

La pujada d’interessos actua com un element disruptiu dins el sistema financer, que busca reequilibrar-se. Per anomenar-ne algunes: inversions que eren rendibles deixen de ser-ho i cal buscar-ne de noves, contracció de les inversions i del crèdit i un possible augment de les fallides empresarials o impagaments hipotecaris. Tot un sistema que s'ha de reajustar i trobar l'equilibri de nou. Com quan es tira una pedra en un llac. 

Ara bé, hi ha altres elements de context que indiquen que aquest ajustament s’està fent prou bé i que ens poden ajudar a esquivar una possible crisi. El primer és que ja s'està començant a sentir l'efecte de reducció de la inflació. El segon és que, a partir del 2024, la Unió Europea tornarà a les restriccions d’equilibri pressupostari; això també col·laborarà a controlar la inflació, i no tot l’esforç haurà de venir dels tipus d’interès. En conseqüència, es comença a preveure on serà el topall de la pujada de tipus. I el darrer element, potser el més important, és que l'economia real, és a dir, la que ven productes i serveis i la que genera llocs de treball, va fent prou bé.

La volatilitat que es veu en els mercats s’atribueix a les crisis del Silicon Valley Bank i de Credit Suisse, però cal recordar que són casos derivats de particularitats del seu model de negoci o directament per una mala gestió empresarial i, encara més important, recordar que estan fora de la Unió Europea. Per tant, no tenen les mateixes garanties que hi ha dins l’espai comú. El 2023 la situació de partida de les entitats financeres és molt millor que el 2008. Les lliçons d'aquella crisi estan ben apreses, i són encara molt recents a la memòria col·lectiva. En aquest sentit, els bancs gaudeixen de bons índexs de solvència, i la Unió Europea té mecanismes previstos per si es produeix alguna crisi de liquiditat. Si els bancs continuen fent una gestió prudent, aprofitant els beneficis obtinguts darrerament per augmentar reserves, tal com suggeria la ministra fa uns dies, poden fer un bon coixí davant un possible augment d’impagaments.

El sistema financer és temperamental i volàtil, i qualsevol percepció negativa l’afecta. En general, una bona manera d'evitar baixades sobtades en les cotitzacions empresarials és mantenir una actitud transparent. És a dir, explicar les males notícies, ja que això genera una simetria d'informació entre la direcció de l’empresa i els accionistes i manté la confiança. Els bancs també han de ser transparents però també molt cauts a l’hora d’explicar les seves males notícies, pel seu gran efecte amplificador i la capacitat de la profecia autocomplida. Si tots pensem que hi haurà una crisi, i entrem en pànic, serà així. Per això el discurs de les autoritats sobre la solvència del sistema financer, que ja hem sentit altres vegades, va en aquest sentit. Evitar un pànic que comporti una crisi evitable.