Rigoberto

Una de les cantants descartades d’Eurovisió, que es veu que agradava molt al públic, Rigoberta Bandini, duia una cançó que deia: “No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas. Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza”. La cantant protestava per la censura a les xarxes dels pits femenins.

Sincerament, no crec que els pits femenins facin cap por. Si els tapem és per altres qüestions. Com els culs, masculins o femenins, per exemple. Considero, honestament, que són excitants sexualment i és per això que algunes no els volen ensenyar i d’altres volen veure’ls.

Els tabús van variant segons la societat i entenc que cada generació en trenca un. La meva àvia deia que ella i les seves congèneres duien faldilles llargues, i que els homes intentaven veure’ls els turmells quan pujaven les escales de missa. Les nascudes després dels seixanta ens vam posar escots i hem fet topless a la platja, cosa que a la meva àvia (dic àvia i no pas avi) li semblava terrible. Ara, pel que veig, els escots no signifiquen una gran transgressió, però en canvi les noies van amb uns pantalons curts que deixen veure les galtes del cul. Quan jo era una adolescent això hauria sigut impossible. La meva generació recorda aquell Cap d'Any a la tele amb la cantant Sabrina, que va ensenyar un pit “accidentalment”. Aquell pit era masclista. La cantant figura que excitava les passions (majoritàriament masculines) per la gran prominència, que mig mostrava, de les seves glàndules mamàries. Aquella escena televisiva avui a mi m’hauria ofès, per la idea de “tros de carn” que suposava Sabrina.

Avui tot m’està bé. Que hi hagi qui trobi “empoderat” ensenyar els pits i que hi hagi qui ho trobi “incorrecte”. Però em fa gràcia pensar que si la Rigoberta Bandini fos un senyor que es digués Rigoberto Bandini i cantés “No sé por qué dan tanto miedo vuestras tetas, sin ellas no habría humanidad, no habría belleza” l’hauríem trobat un masclista.