'Revalorar' i 'revaloritzar'

El DIEC i una fitxa a l'Optimot deixen clar quina és la posició normativa: revaloritzar és un calc del castellà i hem de dir sempre revalorar . Ignoren, per tant, que són dos verbs que permeten distingir dos sentits que, si no, es confonen.

Pitjor encara, donen a revalorar l'únic sentit de tornar a valorar una cosa , tot i que en l'ús habitual vol dir augmentar el valor d'una cosa.

Normativament, doncs, "L'obra de X es revalora" només vol dir que la tornem a valorar o reconeixem el valor que té, encara que acostuma a voler dir que es valora més que abans: que puja de valor.

Si anem al substantiu, el sentit únic encara sembla més inviable. "La revaloració del dòlar" implica normalment que ha augmentat de valor, no pas que el tornem a valorar.I és ben lògic que per deixar-ho clar recorreguem a revalorització .

De fet, la majoria dels mitjans, l'ÉsAdir, el GD62 i l'Alcover-Moll desborden el marc normatiu i fan servir o entren revaloritzar , però no ho aprofiten per distingir-lo del verb revalorar sinó que els fan sinònims.

Potser el que caldria és acceptar valoritzar en el sentit (que valorar no té) d'augmentar el valor, en lloc de limitar-lo al que li dóna el Termcat: "Tornar a fer útil un residu".

Aquesta solució ens acostaria al castellà, però ¿té sentit empobrir el lèxic per allunyar-nos-en? Tenint l'arrel valor i el sufix -itzar , trobo que cap argument racional ens hauria d'impedir donar a (re)valorar i (re)valoritzar els dos sentits que he esmentat.