Ens llevem amb el bon regust d’haver recuperat, ni que sigui a bocins, la diada. Hem tornat a gaudir de paradetes de roses i llibres a l’aire lliure, tot i que més espaiades i distribuïdes. Han faltat les cantonades espontànies de manualitats, aquelles fetes entre la creativitat i l’emoció de recollir diners per al viatge de final de curs. Avui a la tauleta de nit s’apilen els nous títols, portades lluents que dissimulen l’olor intensa de paper nou i tinta fresca. Potser algun ja l’hem començat, i amb fortuna ens ha enganxat tant que l’hem devorat durant la nit. I quina il·lusió la dedicatòria –que hem aconseguit per ordre de cita prèvia.
Em pregunto en quantes tauletes de nit desconegudes hi ha aquesta mateixa coberta. Fantasiejo. Intento imaginar-me com són les altres persones que l’han comprat o que l’han rebut com a regal. I la curiositat m'empeny a fer-me més preguntes. Quina edat tenen? ¿Són de llegir de nits o d’evadir-se en hores de cap de setmana? ¿Tenen una butaca d’aquelles que tot just seure-hi ja et fan venir ganes de llegir? Quin és el seu passatge preferit? Amb quin personatge s’identificaran més? Què els deu haver semblat aquest gir de guió o aquella lectura entre línies?... La lectura és un viatge que pots començar en solitari però que digerit en companyia nodreix encara més.
Per més que interrogo l’exemplar, l’únic que en trec són les meves projeccions sobre aquesta comunitat lectora, inconnexa i invisible. Per indagar una mica puc tafanejar a les xarxes socials o als portals de recomanacions i opinions literàries. Alguns llibres electrònics evoquen el poder de la massa marcant les frases més subratllades. Fins i tot ens diuen quantes persones les han destacat. I potser aquell fragment a tu no et diu res, el pots trobar bonic i prou. T’has commogut, en canvi, unes frases abans o després, i no saps com aquesta delicada meravella ha passat inadvertida. Quina màgia les lectures contrastades!
Precisament per això veig en els clubs i cercles de lectura la fórmula per assaborir aquest Sant Jordi retornat. En època de bombolles i distàncies, el món se’ns ha fet més estret. Les cambres d’eco, ara ja digitals i presencials, afavoreixen la polarització i atrofien l’empatia. Necessitem recosir la confiança. Ens calen espais segurs de discussió, que ens reuneixin al voltant d’un relat per debatre. On puguem practicar la conversa autèntica i l’escolta activa. Un lloc per aprendre a rebre i proposar punts de vista que en lloc de conquerir la raó es reconeguin en la diversitat.
Podem començar amb un club de lectura del gènere que sempre ens hagi agradat. I si ja ho fem, que el següent no tingui res a veure amb nosaltres. Fem trontollar els prejudicis i el confort amb títols d’altres generacions o d’altres geografies. Ulls oberts a les propostes de la llibreria habitual, la biblioteca o el centre cívic. Presencials, virtuals o totes dues coses. I qui sap, potser us animareu a encetar-ne una. La qüestió és retrobar-nos amb l’alteritat en mode club de lectura.
Liliana Arroyo és doctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social, Esade.
