Les dretes hispàniques s’ajunten. Junts vota amb el PP i Vox contra un decret òmnibus que incloïa la pujada de les pensions, la bonificació del transport públic, la pròrroga del salari mínim, la prohibició de desnonar famílies vulnerables i els ajuts a la DANA. Malauradament, massa sovint la política prioritza el soroll per davant de les persones. La coincidència en les dates podria fer pensar que l’efecte Trump ja funciona i que les dretes s’acomoden al sòrdid esperit dels nous temps que es vol marcar des dels EUA amb el menyspreu a la ciutadania com a principi d’acció. Però segurament tot plegat és molt més prosaic. En el cas de Junts, la necessitat de Puigdemont de fer-se notar.
No deixa de ser significatiu que Pedro Sánchez fos el primer líder d’Europa que va alçar la veu contra la tecnocasta el mateix dia de l’espectacle del Capitoli. És cert que Giorgia Meloni, la presidenta del consell de ministres italià, va ser l’única presència institucional europea a la cerimònia, però no tardarem a veure les dretes i les extremes dretes governant als principals països europeus seguint el signe dels temps: és a dir, les noves hegemonies en un capitalisme en fase de canvi accelerat.
Sigui com sigui, aquest retrobament de les dretes hispàniques, després de les fractures del Procés, no pot passar desapercebut. Per molt que s’intenti disfressar com una advertència de Junts pels entrebancs en les negociacions amb el PSOE, es trenca un tabú que havia operat des del 2017: no a la dreta espanyola. Votant conjuntament amb Vox i el PP, Junts trepitja un terreny extremadament delicat al bloquejar, per pura vanitat partidista, mesures molt sensibles per a una gran part de la població. No sembla que fer fracassar iniciatives socialment tan necessàries sigui una bona estratègia per estovar un negociador. És un trist joc d’homenets que especulen amb els problemes de la ciutadania per obtenir algun miserable rendiment polític. Amb aquests resultats, algú creu realment que la posició de Puigdemont i de Junts queda reforçada? O, més aviat, el que creix és la idea que els purs interessos personals van al davant dels interessos generals?
El vendaval americà anuncia temps difícils. El mapa d’Europa es tenyeix de negre: tot fa pensar que la majoria de les dretes europees s’adaptaran ràpidament a les exigències trumpistes. I temo que aquí no serà diferent. Convergència, des de la dreta, va buscar sempre un espai en el territori intermedi, optant pel PP o el PSOE segons tocava per treure rendiment completant majories. I és natural que Junts retorni a aquest espai, que era el dels seus progenitors. Però ara mateix la dreta espanyola és i serà Vox-PP, en sintonia amb la regressió política europea, i Junts ha fet un primer assaig per acostar-s’hi. Per a alguns, segurament és el que toca. I com qui res, es pot haver posat fi al cicle del Procés.
