Un retrat de les dones de l’Àfrica i l’Àsia

Quantes dones moren cada any en el moment de donar a llum? Quan vaig començar a treballar en temes de salut global fa una dècada i mitja, això semblava una pregunta molt òbvia. La resposta em va sorprendre: “Ningú ho sap del cert”. No m’ho podia creure. ¿Com era possible que no hi hagués una estimació global acurada? ¿On eren les dades fidedignes?

La meva formació acadèmica és en el camp de les ciències empresarials i la informàtica, i per tant he comprovat de primera mà fins a quin punt unes dades més bones porten a prendre unes decisions més bones. És per això que vaig quedar sorpresa de com n’eren de limitades les dades sobre salut i desenvolupament, sobretot pel que fa a qüestions que afecten dones i noies. Als indrets més pobres del món vivien i morien sense que ningú expliqués la seva història i la seva lluita -i això, al seu torn, feia sorgir una pregunta més important: si no podíem mesurar l’abast dels reptes que afrontaven les dones i les noies, ¿com podíem esperar resoldre’ls?

Arran dels meus extensos viatges per tota l’Àfrica i el sud de l’Àsia, he acabat creient d’una manera encara més profunda en la importància de les dades i el mesurament. En un dels meus primers viatges amb la Fundació Bill i Melinda Gates vaig visitar la casa d’una dona que vivia en un poble empobrit situat a la falda de l’Himàlaia. Aquesta dona em va dir una cosa que des de llavors he sentit dir a moltes altres dones de tot el món: les dones i les noies de tot arreu volen crear una vida millor per a elles mateixes i la seva família. I sabem que quan tenen l’oportunitat de viure una vida saludable i productiva, els beneficis socioeconòmics es multipliquen.

Però sense unes dades concretes i fidedignes sobre tots els problemes que afecten les dones i les noies, aquests objectius continuaran sent inassolibles per a un nombre massa gran de dones i noies.

És per això que quan la Hillary Clinton es va posar en contacte amb mi el 2013 perquè treballés amb ella en l’elaboració d’un informe global exhaustiu sobre la situació de les dones i les noies, de seguida vaig aprofitar l’oportunitat. El nostre objectiu era recollir informació, recopilar dades sobre temes que anaven des de la sanitat i l’educació fins al matrimoni de menors i la inclusió econòmica.

Aquest mes la Fundació Gates i la Fundació Clinton han publicat The full participation report [Informe sobre la plena participació], els nostres primers resultats sobre el tema (que es pot llegir a Noceilings.org/report/report.pdf ). Vint anys després que Clinton pronunciés aquelles famoses paraules als assistents de la Quarta Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Dona, celebrada a Pequín -“els drets de les dones són drets humans”-, l’informe ofereix una completa visió de l’àmplia varietat de qüestions que afecten les dones i les noies del segle XXI, i ens ajuda a veure on s’han fet progressos i on s’han encallat els avenços. Amb aquest informe podem convertir el coneixement en acció.

Tornant a l’exemple de la mortalitat de les mares, ara sabem que el nombre de dones que moren a causa de complicacions relacionades amb el part ha baixat dràsticament al llarg dels últims vint anys. L’informe ho qualifica d’“èxit sense precedents”. Quan som capaços de proporcionar intervencions adequades a les dones -com ara un assistent preparat per ajudar a l’hora de donar a llum- podem reduir de manera significativa el nombre de dones que moren durant el part.

L’informe també ens ajuda a entendre a quins llocs els nostres esforços encara es queden curts. Per exemple, assenyala que aproximadament el 60% de les morts de la mare tenen lloc en només 10 països, entre els quals hi ha l’Índia, Nigèria i Etiòpia.

Unes dades més bones també ens poden ajudar a entendre alguns dels problemes més complexos del món, com ara la persistent desigualtat de gènere a la feina. Fa vint anys que el percentatge de dones en la mà d’obra global es manté estancat. Arreu del planeta les dones continuen guanyant menys que els homes, i menys de 3 de cada 10 països disposen d’una protecció legal contra la discriminació de gènere tant pel que fa a la contractació com al sou.

Les dones també afronten barreres més grans a l’hora de crear un negoci. A les zones urbanes de l’Àfrica, per exemple, els homes que creen un negoci tenen, de mitjana, més del doble de capital inicial que les dones emprenedores. I, sigui al lloc del món que sigui, les dones assumeixen la major part de la responsabilitat pel que fa a l’atenció als fills i les feines domèstiques, cosa que les deixa amb menys temps per dedicar-se a treballar fora de casa.

L’any passat vaig passar uns quants dies en una zona rural de Tanzània amb una dona que es deia Anna i que acabava d’obtenir un préstec per començar un petit negoci de venda d’ous. No hi havia dubte que l’Anna era ambiciosa i estava il·lusionada amb l’oportunitat d’aconseguir uns ingressos extres per a la seva família. Ara bé, com que s’havia de responsabilitzar de portar una casa i de les moltes feines que això implicava -caminar durant una hora per anar a buscar aigua, preparar el menjar, tallar llenya-, en el millor dels casos només li quedaven unes quantes hores cada dia per dedicar-se al seu nou negoci. Imagineu-vos el que podria aconseguir l’Anna si tingués menys responsabilitats a casa, o senzillament una manera més ràpida de complir-les.

Quan la quantitat de dones que tenen un paper en l’economia és més gran, els beneficis s’estenen a tothom: la pobresa disminueix i el producte interior brut creix, i per tant les societats són més pròsperes. Tots plegats tenim la responsabilitat d’assegurar-nos que dones com l’Anna tinguin la llibertat i els recursos que necessiten per perseguir els seus somnis.

Amb la publicació d’aquest informe ja hem fet un pas més cap a la solució dels reptes que afronten les dones i les noies arreu del món. Al cap i a la fi, és per això que és important disposar d’unes dades més bones. Darrere de cada gràfic i cada dada d’aquest informe hi ha una persona com l’Anna, una dona o una noia amb les seves lluites i les seves aspiracions, una persona que es mereix l’oportunitat d’arribar al seu màxim potencial.

Unes dades més bones, totes soles, no canviaran el món. Però les dones i les noies de què parlen aquestes dades potser sí.