El retrat d’un manipulador

Filmin acaba d’estrenar la sèrie El manipulador (Nattryttarna ), que en vuit episodis recrea una història verídica que va colpir Suècia: un abusador sexual de menors va perpetuar els seus maltractaments i violacions durant més de vint anys en un centre d’hípica. Malgrat les múltiples víctimes i diverses denúncies, el pederasta va aconseguir popularitzar la seva versió i continuar amb els abusos. Eren els anys noranta, en què la policia, la llei i l’opinió pública desconeixien els mecanismes de poder dels abusadors i, sobretot, les conseqüències emocionals sobre les víctimes. La sèrie ha adaptat la història amb finalitats dramàtiques per agilitar-ne el ritme narratiu, però ha sigut fidel als fets i al testimoni de les noies que van patir els abusos, amb qui els creadors de la sèrie es van entrevistar.

El fet que la sèrie estigui inspirada en un cas real és un argument potent a l’hora d’enganxar-s’hi. El relat atrapa per la curiositat de conèixer les circumstàncies i, sobretot, com es resol finalment el cas. Però el més interessant és com es construeix el retrat d’un manipulador. Un home aparentment entranyable, amb una vida familiar suposadament idíl·lica. Un professor d’hípica venerat per les seves alumnes i respectat per les famílies que portaven les filles al seu centre. L’escola d’equitació on es desenvolupa la trama esdevé, a la sèrie, un escenari dual. Durant el dia, un entorn agradable, obert al públic, que es converteix en un lloc terrorífic quan es fa de nit. Dos mons en un sol indret. Hi ha els personatges que viuen aliens a l’horrible realitat i les protagonistes, totes dones, que pateixen en silenci les atrocitats del manipulador. La manera com s’interrelacionen aquestes dues realitats és angoixant: secrets, tensions, sospites i mentides. És una ficció que provoca un cert neguit a l’espectador per les injustícies que pateixen bona part dels personatges. El manipulador esdevé gairebé un manual de conducta d’aquest tipus de personalitat: les seves estratègies, la manera de ficar-se la gent a la butxaca i com van erosionant l’autoestima de les persones que els envolten. I també com teixeixen el seu poder sobre les personalitats més vulnerables, convertint-les en titelles a les seves ordres. El guió juga molt encertadament amb els salts temporals i relaxa en certa manera l’excés de tensió emocional que provoquen algunes trames. Canvia també hàbilment el punt de vista narratiu –de les víctimes, les filles i la dona– evidenciant l’abast destructor d’aquestes personalitats.

La sèrie exposa molt bé com, al llarg dels anys, la percepció dels abusos ha anat canviant, tant per a la justícia com per a la societat. I perfila molt bé el procés de transformació de les víctimes, empoderant-les a mesura que avança la història malgrat el trauma patit. El visionat d’El manipulador pot fer patir a les persones que hagin viscut situacions d’abusos sexuals perquè la sèrie es pot convertir en una mena de mirall que reactivi el record. Però és també una eina accessible per entendre el patiment que han viscut.