El retorn de la Roseanne
La Roseanne ha tornat. Trenta anys després d’estrenar la sèrie i vint-i-un anys després d’acomiadar-se, la cadena nord-americana ABC ha obert les portes de la casa dels Conner amb els actors de sempre i ha ventilat la llar amb nous temes d’actualitat. La Roseanne torna convertida en àvia i en ferma defensora de Trump, tal com és Roseanne Barr a la vida real. Tot i que la humorista va posar punt final a la sèrie amb la sobtada mort del seu marit Dan per culpa d’un infart, ara John Goodman ha ressuscitat com si no hagués passat res. De fet, en el primer gag que veiem s’enfot d’aquesta llicència narrativa i juguen a potenciar la idea que, vint anys després, el matrimoni té més xacres que abans. La parella és al llit i la Roseanne crida el seu marit, que es desperta d’un ensurt amb una mascareta d’oxigen d’aquelles per evitar les apnees. “Em pensava que eres mort!,” el renya la Roseanne. I ell contesta: “No sé per què, però tothom em dona per mort últimament”. Una picada d’ull a l’espectador per començar. La mala llet, el sarcasme i el sentit de l’humor es mantenen en el nivell de sempre però, com a mínim en els dos primers episodis que hem vist, és com si s’hagués perdut l’espontaneïtat de la Roseanne d’abans. Tens la sensació que la química entre els actors, els engranatges de la interpretació, encara estan una mica encarcarats. Els personatges sembla que s’esperin a tenir el torn de paraula per parlar. La Roseanne ha perdut també una mica d’aquella autenticitat que tenia el seu personatge.
John Goodman està esplèndid, com si no hagués deixat mai de fer la sèrie en tot aquest temps. I hi ha tres personatges que tindran un paper rellevant perquè devoren la pantalla. La Darlene, la filla mitjana, que torna a viure a casa els pares amb els seus dos fills perquè no té feina i l’ha deixat el marit, és l’hereva perfecta de la Roseanne. En Mark, el seu fill de deu anys, un nen que li agrada vestir-se amb roba tradicionalment de nena, molt creatiu i valent malgrat el rebuig que nota dels companys d’escola, aporta un rol molt tendre que equival al del DJ en el passat. “I finalment la Jackie (Laurie Metcalf), la germana de la Roseanne, feminista que no va votar Hillary Clinton per votar Jill Stein, amb qui la Roseanne mantindrà les millors discussions sobre política. Totes dues simbolitzen l’actual societat americana políticament dividida.
La sèrie manté la seva principal virtut: abordar qüestions socials d’actualitat. El sistema sanitari nord-americà, l’atur, les generacions de joves que han de tornar a casa dels pares, la maternitat subrogada, l’acceptació dels transgènere, el bullying... Quan veus la sèrie t’adones que no és casual que la Roseanne hagi tornat. Ella i la seva família són la white trash i expressen a la perfecció aquesta classe mitjana-baixa que ha estat determinant a l’hora de portar Donald Trump a la Casa Blanca.
