El retorn de la inversió
La sostenibilitat de l’estat del benestar està directament relacionada amb la competitivitat d’un país. Això vol dir empreses productives, capaces de diferenciar-se en sectors estratègics i amb l’habilitat de reinventar-se i pivotar quan es detecten oportunitats o desapareixen realitats a les quals ja estàvem avesats. A la base, la capacitat d’innovació individual i col·lectiva.
En sectors directament relacionats amb la generació de coneixement com les ciències de la vida, la capacitat innovadora té com a condició necessària, però no suficient, una bona base de recerca. Llegíem amb satisfacció fa unes setmanes a la revista Nature la seva anàlisi de la recerca a Catalunya i dels factors que han fet que hagi sobreviscut a la crisi amb una sorprenent bona salut. Al darrere, decisions estratègiques preses fa quasi vint anys.
Sense ànim de caure en aquell cofoisme que sovint ens ataca, cal destacar el mèrit dels resultats obtinguts, però també alertar sobre la fragilitat d’un sistema basat en el talent, que per definició és mòbil i no té fronteres. Ens cal mantenir i potenciar l’aposta feta, però sobretot cal que sigui part d’una estratègia global que contribueixi a incardinar la recerca en el sistema productiu, per garantir la competitivitat i, en conseqüència, el futur de l’estat del benestar.
Discutíem aquests i altres temes ara fa una setmana al Fòrum de la BioRegió, en el desè aniversari de Biocat, l’entitat que promou les ciències de la vida a Catalunya. Emprenedors, científics, gestors, metges, inversors i empresaris vam sentir xerrades sobre tendències del sector i algunes experiències d’èxit d’altres països. Voldria destacar aquí l’exemple concret de Massachusetts -un estat que sovint ens agrada posar a l’altra banda del mirall- i de com un seguit de polítiques públiques han tingut un impacte concret i mesurable al cap de menys de deu anys.
L’any 2008, el governador demòcrata de Massachusetts, Deval Patrick, va aprovar una partida de 1.000 milions de dòlars al llarg de deu anys per impulsar les ciències de la vida. Deixant de banda -cosa que costa- la xifra astronòmica, volia destacar-ne tres fets remarcables: una aposta pluriennal, més enllà de períodes legislatius; una forma innovadora d’implementar-la, mitjançant una entitat, el Massachusetts Life Sciences Center (MLSC), que tot i que vinculada al govern té un consell de direcció privat i autònom; i el paper del sector públic com a inversor estratègic per incentivar el creixement econòmic.
La directora durant aquest període del MLSC, Susan W. Bannister, compartia amb nosaltres l’estratègia i els resultats obtinguts en aquests primers vuit anys. Què volien aconseguir? Potenciar la bona ciència i les bones iniciatives emprenedores, accelerar la comercialització dels resultats de la recerca, crear llocs de treball i impulsar el creixement econòmic. Ella ho anomenava “ innovation capacity ”, o l’habilitat de generar i comercialitzar de manera continuada i a llarg termini tecnologia innovadora. Com ho han fet? Doncs identificant molt bé les mancances i aplicant-hi solucions concretes: programes d’acompanyament a emprenedors, préstecs a empreses que comencen, incentius fiscals a les empreses que contracten gent jove i préstecs per invertir en infraestructures clau que fomentin el creixement econòmic en zones estratègiques. Sense oblidar programes de foment de les ciències a les escoles i el necessari impuls a la formació professional i tècnica.
No desgranaré aquí mesura per mesura, però vuit anys després els indicadors són envejables. Un 17% de creixement de les empreses vinculades al sector (versus un 2% en altres sectors) i un 200% d’increment dels llocs de treball de totes les qualificacions. La generació de noves start-ups ha atret capital (1.000 milions de dòlars a l’any) i empreses grans a la zona (18 de les 20 principals farmacèutiques tenen ara operacions a l’estat). Un cercle virtuós. Han invertit 595 milions de dòlars des del 2008, però n’han generat 2.000 milions, un factor de retorn de 3,3, millor que molts inversors professionals.
Si bé és veritat que aquests pressupostos són un miratge per a nosaltres, igual que alguns instruments com la capacitat d’utilitzar incentius fiscals per a objectius concrets, avui dia es donen a Catalunya molts dels ingredients necessaris en el sector de les ciències de la vida per aconseguir el cercle virtuós. Una oportunitat d’inversió única, amb un retorn garantit, i no només econòmic.