El retorn a l’esclavitud

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUns anys abans de la guerra Hilari Belloc escriví un llibre titulat L’Estat servil, que té per tesi la indicada en el títol d’aquest article. El llibre és essencial per a entendre la posició de l’autor: també la de Chesterton, al qual uns quants entusiastes ens esforcem a popularitzar a Catalunya. La tesi desenrotllada en el llibre de Belloc és la següent: és un fet que el sistema econòmic capitalista que domina en les societats modernes és un sistema inestable; que aquesta inestabilitat condueix, per la força mateixa de les coses, a un sistema estable; i, finalment, que el sistema estable al qual ens porta l’evolució de l’economia moderna és l’antic sistema de l’esclavitud. [...] L’Estat capitalista és un Estat en el qual els mitjans de producció estan en poder d’un nombre reduït de persones lliures políticament i econòmica, i la resta no té la propietat dels mitjans de producció, però també és lliure políticament, i econòmicament. És a dir, que en una societat capitalista, la propietat en general, i específicament la propietat dels mitjans de producció, no és general, sinó reservada a un grup de persones. La resta constitueix el proletariat, conjunt molt més nombrós de persones que contracten lliurement el seu treball. L’Estat servil, o sigui, l’Estat en el qual domina l’esclavitud, és la societat en la qual la majoria de les persones que la constitueixen són obligades a treballar en profit d’una altra classe de ciutadans. En aquesta societat, les persones en benefici de les quals es treballa són, econòmicament i políticament, lliures. Les altres no són lliures. En l’Estat capitalista hi ha una mateixa legislació per a les classes propietàries i les classes proletàries; en l’Estat servil hi ha dues legislacions diferents, una per a la classe lliure i una altra per a la classe esclava. [...] La llibertat política, en les societats capitalistes modernes, pràcticament no existeix. En rigor, el Govern està en poder de la classe econòmicament privilegiada. Quant a la llibertat econòmica, el dret de no treballar si no es vol es redueix al dret a morir-se de gana en el moment precís que un home el vol exercir. Té, en canvi, l’inconvenient essencial de la inseguretat. L’obrer no té cap garantia que serà mantingut, tant si hi ha feina com si no. Viu, al contrari, constantment en el perill de perdre els seus mitjans de vida sense que en l’organització capitalista tingui el més petit mitjà de defensa. [...]