El juny de 2020 l'editorial Arcàdia va publicar un recull de textos de la filòsofa hongaresa Ágnes Heller (1929-2019) que duia per títol El món, el nostre món, traduït per Joan Vergés i M. Vicenta Lucas. Amb relació al nostre present immediat, a l'actualitat, hi ha un capítol que em sembla especialment rellevant. Es diu "Els metarelats europeus sobre la llibertat". Tota cultura reposa sobre un conjunt de narracions fundacionals que, amb el temps, acaben tenint un valor quasi axiomàtic. En general fan referència a la manera com ordenem les nostres jerarquies de valors. Com que això ens duria a un ex cursus inacabable ho reduiré a un exemple. La majoria de col·lectius i de persones concretes acostumen a valorar positivament coses com la llibertat i la seguretat, però no tots interpreten que primer va la llibertat i després la seguretat, o a l'inrevés. És només un exemple. Heller té presents els dos pilars de la tradició occidental, l'herència judeocristiana i la grecollatina, i identifica alguns d'aquests metarelats amb relació a la llibertat. El més remot, i també el més decisiu a l'hora de configurar una mentalitat, és el relat del Gènesi bíblic: Déu ens fa lliures perquè, en cas contrari, la moralitat resultaria inconcebible. Pel que fa a la tradició grecollatina, sobre nosaltres graviten les peripècies de la democràcia grega o de la República romana, entre d'altres. Tot plegat ens ha fet ser com som. I ara cal afegir immediatament: per a bé i per a mal...
Sigui com sigui, el metarelat més viu, el que més influeix en la política europea, continua estant relacionat, en aparença, amb la Segona Guerra Mundial, i de manera especial amb les seves causes. L'objectiu real dels primers intents d'una Europa unida no va ser altre que neutralitzar una nova confrontació entre França i Alemanya, tot reforçant les relacions econòmiques entre els dos països i les seves respectives àrees d'influència. Es tractava que els interessos d'ambdues potències arribessin a ser comuns, perquè això allunyava la possibilitat d'un nou conflicte, com així va ser. Tot un èxit. La segona part va consistir a integrar la resta de països de l'Europa occidental en una estructura comuna per crear un espai diferenciat al món polaritzat de la Guerra Freda. També va funcionar. La tercera part consolidava la situació: era l'Europa de l'euro, nascuda el gener del 2002. Tot indica que plantejar un conflicte bèl·lic entre França i Alemanya avui no té gaire sentit, i que l'euro ha creat un nou àmbit econòmic de dimensions més que considerables. Alguns dels objectius programats s'han consumat, doncs, de manera més que satisfactòria. Altres no, però: la sortida del Regne Unit, o les dissonàncies cada cop més acusades que generen països com Hongria o Polònia, podrien fer descarrilar el projecte de la Unió a mitjà termini. Coses tan diverses com la relació amb els Estats Units o amb Rússia, la gestió dels grans fluxos migratoris, la demografia, la política de defensa o l'absència d'una alternativa energètica real, també.
Això és tot? No: per desgràcia hi ha altres canvis més profunds, subterranis, que poden generar turbulències importants a llarg termini. Un d'ells té a veure justament amb el metarelat de la Segona Guerra Mundial. Per a la meva generació (tinc 60 anys) o la dels meus pares (van cap als noranta) hi ha uns quants episodis que no es poden relativitzar alegrement, ni encara menys ignorar. L'Auschwitz nazi o el Gulag soviètic són alguna cosa més que una gran errada històrica: representen un límit moral, una aberració inassumible en qualsevol circumstància. Es pot ser de dretes, d'esquerres, de centre o del que sigui, però les aventures malignes a què acabem d'al·ludir no s'han de poder repetir, i punt. Heus aquí un metarelat en estat pur, perquè actua com un axioma que és alhora polític i moral. És evident que els alemanys que han contribuït a duplicar els resultats de l'extremíssima dreta ja no el comparteixen. Sembla obvi igualment que entre les generacions més joves la Segona Guerra Mundial resulta ja tan llunyana i aliena com les bregues medievals. Ja no és un referent de res. La idea de llibertat comença a semblar també una abstracció desvinculada de la vida quotidiana de les persones. Els nous metarelats tenen a veure amb idees molt infantils sobre la seguretat, entesa com una mena de dispositiu màgic: si expulsem els immigrants tindrem feina, un bon pis, etc. Si substituïm immigrants per jueus ja tenim la dècada del 1930. És la mateixa història, el mateix esquema, les mateixes expectatives absurdes, la mateixa desmemòria.
