Retorn al futur de la marmota
Aquest dimecres els mitjans han recordat que a la pel·lícula Retorn al futur 2 viatjaven al 21 d’octubre del 2015. I estàvem en plena efemèride quan ha aparegut una notícia que ens ha abocat a una altra pel·lícula mooolt recurrent: El dia de la marmota. I de sobte hem viatjat al passat amb una notícia que ja hem vist unes quantes vegades i en què sempre passa el mateix.
Algú que no se sap ben bé qui és avisa els mitjans que vagin al lloc on passaran coses (en el cas de la seu de CDC és el segon cop en poc temps). De vegades l’avís es lleva tan d’hora tan d’hora que aquest dimecres RAC1 informava de l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu de CDC abans que la Guàrdia Civil hagués arribat a la seu de CDC. I de vegades és lleva tan aviat tan aviat que també aquest dimecres el periodista Pedro J. Ramírez insinuava coses dues hores abans que passés tot i després (coses de l’ego) es posava la medalla de relacionar el cas amb la investidura d’Artur Mas. A continuació, els uns relacionen procés amb corrupció i els altres diuen que no creuen en les casualitats. I, al final, entre tots convertim la corrupció en un espectacle político-mediàtic, amb les necessàries imatges en directe per obra i gràcia de l’Esperit Sant, on el matís queda destrossat pel traç gruixut.
La corrupció afecta tots els grans partits de l’antic règim. I en comptes d’afrontar-la, s’usa políticament per desgastar el contrari fent servir l’opinió pública com a ostatge i amb la complicitat dels mitjans, que amb l’excusa d’informar participem de l’espectacle. I, mentrestant, la corrupció continua viva. I cueja.
