Article complet de Pepe Rodríguez (autor no identificat) a La Vanguardia (2-IV-1888). Traducció pròpia. Demà farà 136 anys que es va inaugurar el servei de golondrines per a passatgers al Port Vell de Barcelona, nexe marítim entre el Portal de la Pau i l’escullera de la Barceloneta. Va aportar un al·licient més d’esbarjo a una ciutat que una setmana després obriria la seva Exposició Universal. El periodista ironitzava sobre les dilacions per tenir a punt l’Exposició i també, en aquest cas, a propòsit d’una doble accepció en plural del mot castellà 'golondrina' (embarcacions i ocells) i sobre el desconcert de les orenetes a causa de les irregularitats atmosfèriques i les anomalies en les estacions de l’any, quan encara no s’atribuïen al canvi climàtic.
El retard està a l’ordre del dia. Es retarda el pagament dels deutes, es retarda l’obertura de l’Exposició, es retarda la vinguda de les golondrinas. Gairebé cada any, aquestes aus fosques, preludi del bon temps, angleses [per turistes] de l’espai que sempre van a cercar el sol i la primavera, en aquesta època poblaven l’aire amb els seus alegres xisclets, penjaven els seus nius als voladissos de les teulades i embrutaven a mansalva els barrets dels vianants. Per causes inexplicables, enguany les viatgeres alades no han aparegut encara. Són moltes les persones que es preocupen per aquest retard i procuren esbrinar les causes d’aquesta manca de formalitat ornitològica. "Ben segur que l’hivern donarà una altra sacsejada", exclama la majoria. Altres suposen que les golondrinas de l’any passat eren les que refrenen el vol per tal de contemplar gaudis i formosors, en una paraula, d’aquestes golondrinas que, segons Bécquer, no tornaran. Jo opino que amb el moc que els van fer l’any passat no han volgut precipitar-se. Les pobretes van arribar llavors satisfetes i cofoies, creient que la primavera era un fet, prenent-se seriosament el calendari i, potser quan més bé es trobaven, el cel va tenir la pensada de regalar-nos una nevada que les va deixar blanques tot i ser fosques de natural. En vista d’aquestes bromes atmosfèriques han pres precaucions, i han pensat això en el seu fur intern: "El que enguany ens pot sorprendre a la meitat del camí és una pedregada, però segur que no ens enxamparà una nevada". Sabent això de l’Exposició de Barcelona, deuen haver pensat que enguany corrien el risc d’estar més exposades. A més d’això es deuen haver assabentat de la novetat dels vapors golondrinas i certament els deu infondre por aquest nou invent que llançarà a l’aigua les golondrinas de l’aire. Dissortadament, si no volten per aquí les orenetes, no faltarà qui, per influència primaveral, es planyi de veure’s amb golondrinos [aventurers]. Una cosa per l’altra.
