Quan parlem de la restricció de mòbils a l’ESO perquè ara hem vist que ens va fatal amb les proves PISA (que podríem traduir, en fi, com a TREPITJA) i que potser en tenen la culpa, penso que és una idea genial.
Sí, sí. Prenguem el mòbil (i perdoneu, que ja no hi ha ningú que digui “prendre”, perquè tothom diu “treure”) i així es podran concentrar, delicadament, en el Chromebook. Vam decretar que haurien de tenir ordinador per evitar la bretxa digital i que, per evitar que el fessin servir per mirar porqueries, ecs, el caparíem. No podrien entrar a pàgines pernicioses.
El resultat és que evidentment han demostrat que no hi ha bretxa digital descapant l’ordinador i jugant al Fornite tota l’hora. Això té un gran avantatge: el que no escolta, ni tan sols té la possibilitat d’avorrir-se. El que seu al costat del que no escolta i juga al Fornite, no pot evitar girar la vista al que juga al Fornite, perquè no es pot evitar. L’ordinador, a més, ofereix una pantalla eficaç perquè el mestre, amb sort, només els vegi el serrell. Com que aquest ordinador l’han comprat els pares (que no han protestat pel preu, com pel preu dels llibres) serà tractat de la mateixa manera que un llibre. Se’l guixarà, se li donaran cops, i se li implementaran tota mena d’enganxines.
Haurem solucionat la bretxa digital i, en canvi, no haurem solucionat la bretxa literària. Hi haurà qui passi per la vida sabent què és el Fornite però no tenint ni la més remota idea que si agafes un llibre i l’autor no et sona, pot passar que l’autor sigui del segle passat i, per tant, les coses que hi passen, també. En cine poden entendre un flash-back (que cada dia els fan més obvis), però en literatura?
I això està bé, perquè de la mateixa manera que “no cal memoritzar”, diuen, “perquè tot és a internet”, doncs tampoc cal saber llegir, que, escolta, si el llibre és bo de veritat ja en faran una telesèrie.
