Dins l'allau de decrets i ordres governamentals amb què Trump ha volgut començar el seu segon mandat (una posada en escena molt pròpia de la política dels cops d'efecte, que en aquest cas té l'al·licient de poder dir que en quatre dies ha escombrat el “règim” de Joe Biden i els demòcrates), n'hi ha hagut una que tot d'una ha topat amb la justícia: l'ordre que aturava el reconeixement de la ciutadania americana a les persones nascudes en territori dels EUA, l'anomenada ciutadania per naixement. La pretensió, com podeu llegir a la informació d'Antònia Crespí Ferrer publicada per aquest diari, era impedir els anchor babies, és a dir, els fills d'immigrants il·legals que obtenen la ciutadania pel fet d'haver nascut ja en territori estatunidenc.
L'ordre formava part del pla de deportacions massives que la nova administració americana ha engegat com a primera gran mesura. La ciutadania, però, és un dret regulat per la Constitució dels Estats Units, i això va fer que, immediatament, la prohibició de la ciutadania per naixement fos contestada amb una altra allau, però de recursos que denunciaven la inconstitucionalitat de la mesura. El jutge federal John C. Coughenour va estimar la demanda presentada pels estats de Washington, Arizona, Illinois i Oregon, i va suspendre cautelarment el decret, que va qualificar com el cas més clar d'inconstitucionalitat que havia vist en quatre dècades com a magistrat. També va manifestar que l'ordre li semblava incomprensible, i que no li cabia al cap que un govern pretengués promulgar-la. La ciutadania americana està garantida a les persones nascudes i naturalitzades en territori dels EUA per la catorzena esmena a la Constitució del país, que va ser ratificada l'any 1868 i que diu textualment això: “Totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units i subjectes a la seva jurisdicció són ciutadans dels Estats Units i de l'estat on resideixen”. Trump de seguida va declarar que ell i el seu govern pensen apel·lar la resolució del jutge, i per tant el seu govern ja ha començat un primer (i important) conflicte jurídic.
Més enllà d'això, el fet és greu perquè el que està en joc és la idea mateixa de ciutadania, qui la pot tenir i qui no. Avui poden deixar de ser considerats ciutadans, amb igualtat de drets i deures, els fills d'immigrants il·legals, però, per què aturar-se aquí? Per què no començar a discutir la ciutadania també d'aquells individus que, per exemple, es consideri que vagin contra l'interès nacional, o l'ordre públic? I per què aturar-se només als EUA, i no començar a revisar el concepte de ciutadania arreu de l'anomenat món lliure?
Aquestes són les idees de les dretes reaccionàries i il·liberals d'arreu d'Occident, i no totes ho diuen amb enunciats tan inequívocs com els que fan servir Trump, Milei i altres llumeneres del neofeixisme emergent. D'altres ho diuen només a mitges, fent la nyeu-nyeu, escudats en un pretès patriotisme. Compte que l'accés a la ciutadania no comenci a veure's restringit, en molts països, a aquells que se'l puguin pagar.
