La resposta a la pròxima pandèmia
Amb més de dos terços de la població del continent africà encara sense vacunar contra el covid-19, és evident que el règim global de preparació i resposta davant de les pandèmies (PRP) continua estant seriosament infrafinançat i que no compta amb sistemes de lliurament eficaços i resilients. Si bé l’Accelerador d’Eines d’Accés contra el Covid-19 (Access to Covid-19 Tools Accelerator, ACT-A) ha ajudat a abordar l’enorme desigualtat en l’accés a les proves, tractaments i vacunes, no té el suport necessari per poder donar un suport integral als països de baixos ingressos.
Estudis científics i econòmics han demostrat que una futura pandèmia que es transmeti per via aèria podria matar milions de persones i causar un caos econòmic, especialment en el context d’una urbanització en augment i de la intensificació del canvi climàtic. L’aparició d’un nou patogen és inevitable i, quan arribi, podria significar una amenaça existencial per a la humanitat. Igual que amb la lluita contra l’escalfament global, els costos de la inacció són molt més grans que els d’actuar a temps.
L’octubre passat, la presidència italiana del G-20 va publicar un full de ruta de PRP per assegurar que el món estigui més ben preparat per al pròxim desafiament de salut global. Tot seguit, l’equip de treball conjunt sobre finances i salut d’aquell mateix grup va fer a mans dels ministres de Finances i directors dels bancs centrals dels països del G-20 un informe sobre els avenços en aquesta parcel·la.
Un pròxim pas de crucial importància és crear un Fons Financer Intermediari (FFI) efectiu i ben finançat. L’OMS i el Banc Mundial estimen que a l’estratègia de PPR li falten almenys 10.500 milions de dòlars cada any. Hem de considerar aquesta xifra com el mínim absolut de fons addicionals que calen per assegurar un accés igualitari a les vacunes, les proves i les teràpies, la vigilància de patògens, la recerca i el desenvolupament, la manufactura i la infraestructura de salut.
No hi ha cap bona raó perquè el G-20 no sigui capaç de reunir 10.500 milions més a l’any. És una fracció ínfima dels bilions de dòlars destinats a mitigar l’actual pandèmia, per no esmentar els bilions que es perdrien en cas d’una altra crisi sanitària global.
En tot cas, per arribar a bon port l’FFI hauria de complir quatre condicions. La primera és que no s’ha de finançar mitjançant promeses o iniciatives de reposició ocasionals, perquè no s’hi pot confiar. No: els governs han d’acordar el lliurament per avançat dels fons per als primers cinc anys, i fer passos per adoptar compromisos financers per a l’FFI en els seus pressupostos anuals.
Aquest fons inicial hauria de promoure mecanismes financers combinats i innovadors per palanquejar les inversions de l’FFI. No cal inventar la roda, en aquest camp. Els governs, bancs de desenvolupament, filantrops i corporacions ja estan creant noves formes de col·laboració per assolir els objectius de zero emissions netes. Els líders del G-20 han de crear un grup d’experts que identifiqui les millors pràctiques dels models de finançament verds que es puguin fer servir per a inversions en PRP.
Més encara, com que els països d’ingressos baixos i mitjans fan front a estrictes limitacions fiscals, tota inversió addicional que facin en els seus sistemes de salut pública i PRP hauria de ser reconeguda com a contribució en espècies a l’FFI (sempre que sigui compatible amb els objectius generals del fons).
Segon, l’FFI hauria de comptar amb un mecanisme d’avaluació basat en indicadors acordats sobre l’impacte socioeconòmic d’una inversió, per assegurar l’ús eficient d’aquests recursos nous i per proporcionar als donants la confiança que el seu compromís de llarg termini amb l’FFI té un retorn mesurable.
Tercer, el finançament de l’FFI no ha de soscavar programes que estiguin donant resposta a altres necessitats urgents de salut pública. Les aportacions dels països d’ingressos alts s’haurien de fer a més a més de l’ajuda per al desenvolupament oficial ja existent, per tal d’assegurar que l’FFI no significa retallades a altres partides destinades a ajuts.
Finalment, com va reconèixer la Declaració de Roma dels líders del G-20, l’FFI ha de tenir com a objectiu un accés universal i una governança inclusiva per assegurar-ne la legitimitat davant dels països d’ingressos baixos i mitjans. Per exemple, la innovació i la producció farmacèutiques haurien d’estar regides pel principi d’intel·ligència col·lectiva, cosa que demana que els coneixements subjacents es comparteixin de la manera més àmplia possible.
L’FFI ha d’allunyar-se del marc ja caduc i desigual dels donants i els beneficiaris. Dins de la seva estructura de governança formal, la representació hauria d’estar distribuïda de manera igualitària entre països d’ingressos baixos, mitjans i alts. Així mateix, han de ser-hi presents un nucli d’institucions d’abast global i regional, com ara l’OMS i els Centres de Control de Malalties africans, i experts independents de tots els àmbits de la societat.
Per evitar disputes burocràtiques entre entitats de governança global, l’FFI l’hauria d’acollir el Banc Mundial, i l’OMS hauria d’exercir-hi un rol de lideratge en el desenvolupament i l’execució d’estratègies. Alhora, les dues organitzacions hauran de reconèixer que la millor manera de desenvolupar coneixements, experiència i capacitats és fomentar la màxima participació de tots els actors interessats a través de relacions de col·laboració plenament transparents.
La presidència d’Indonèsia del G-20 ha d’assegurar que l’FFI es faci realitat. Però primer cal posar-se d’acord sobre el seu finançament i la seva arquitectura, garantint que l’FFI compleixi les quatre condicions descrites.
Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia de covid-19 és que necessitem un canvi de direcció radical. Un PRP ben dissenyat i finançat és un pas crucial en el camí per assolir l’objectiu de l’OMS: salut per a tothom.
Alan Donnelly, exdiputat al Parlament Europeu i fundador de l’acord del G-20 per a la salut i el desenvolupament, és coautor d’aquest article.
Copyright Project Syndicate