Es respira molt millor aquests dies perquè la pluja neteja l’atmosfera i els carrers, i fa que la gespa, les plantes i els arbres hagin abandonat el groc i llueixin el seu verd més brillant.
Però el que de debò ha contribuït decididament a respirar millor i netejar l’atmosfera és que Ciutadans, després de desaparèixer del Congrés i del Parlament de Catalunya, també ha desaparegut del Parlament Europeu, gràcies un resultat electoral inferior a l’1% dels vots, rècord que els va situar per sota del Pacma.
És com quan apagues una ràdio que estava massa forta i et dius “Quin descans!” Quin descans de prepotència, mala educació i agressivitat. Sí, per desgràcia, com que el pitjor s’encomana, no ens lliurarem del seu estil polític ara encarnat en les altres dretes i ultradretes nacionalistes espanyoles (valgui la redundància), però a ells ja no caldrà aguantar-los més.
El seu truc era prou conegut. En realitat, allà on hi deia Ciutadans, volien dir espanyols, que per a un tipus de nacionalista que es considera llegit és el mateix, perquè la resta és tribu irrecuperable per a la modernitat. Per això pronunciaven discursos perdonant la vida als adversaris, sembraven el caos als debats i provocaven periodistes a veure si perdien els nervis. I per això, a Catalunya, es dedicaven a atacar tot allò que la majoria de catalans estimen, començant per la llengua. I per això, també, el truc no va funcionar a Madrid, on van agafar-se a l’etiqueta de liberals perquè la d’anticatalanistes està eternament agafada.
