Sense respecte pel català
Totes les llengües mereixen un respecte, el mateix respecte, i qui no ho crega així, que s'alce i explique la seua discriminació. Ni que siga mentint, ningú voldrà jerarquitzar-les per grau de respecte que mereixen, com no ho farien amb el respecte que mereixen totes les persones del món, homes o dones. Cosa diferent és la utilitat que ens pot fer cadascuna d'elles.
Ara que per fi l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha acceptat la unitat de la nostra llengua, ara pretenen destruir la immersió lingüística a Catalunya, fonament de la conservació d'una llengua amenaçada i de la convivència en aquell país. Per què hem perdut tant de temps i salut per defensar una evidència i ara n'haurem de perdre per una altra evidència?
Diguem-ho pel seu nom: el nacionalisme espanyol és excloent, intolerant, amb ganes irreprimibles d'eliminar la nostra llengua. Promouen una falsedat vergonyosa, que un de Mataró no parla el mateix català que un d'Alcoi, i ara intenten promoure trencar el model de la immersió que tan bons resultats ha assolit a Catalunya.
Per descomptat que els espanyols no tenen cap respecte per la nostra llengua, ni l'han tinguda mai. En realitat, no ens tenen respecte a les persones que no formem part del seu territori castellà. Només voldrien que el català fóra substituït pel castellà, no per l'anglès, sinó per la llengua de l'Estat que a ells els mereix respecte.
Tenim un problema doble, doncs. D'una banda, hem d'invertir una quantitat d'energies per a defensar-nos dels castellans a qui la seua llengua la defèn el mateix Estat. Aquestes energies les hem de restar a altres activitats que ens beneficiarien. D'altra banda, el no respecte equival a una relació de desigualtat, d'amo i servidor.
Darrere de la llengua descobrim una actitud de l'espanyolisme que ens condemna al sotmetiment, a la dependència, col·lectiva i personal. Per dignitat i per estima no hem de consentir cap manca de respecte per la nostra llengua i cap dels atacs que constantment hi dirigeixen. En aquest principi de segle XXI, la llibertat és possible.
