Trump assenyala cada dia nous col·lectius humans que cal anorrear, i ja no es conforma, com en el seu primer mandat, amb fer el fatxenda i anomenar les plagues bíbliques que els cauran damunt, sinó que ara està disposat a desencadenar l’infern damunt nostre. De fatxendes n’hem conegut molts al llarg de la història, tampoc és una innovació, sinó que, simplement, no comptàvem que això pogués succeir ara. De cop, veiem que no és així, que tot pot retrocedir o ensorrar-se, que, en una paraula, tot pot anar pitjor, com ha succeït altres vegades en la història.
Les amenaces ens porten a una pregunta: som capaços de reaccionar? Com planteja Josep Ramoneda en el seu llibre Poder i llibertat, què fa que tantes persones obeeixin l’U, quan aquest exerceix el poder de manera contrària als interessos comuns? La por, la desídia, la fascinació? Enfront només hi ha un camí: el de constituir grups prou potents per plantejar una oposició seriosa. Les resistències individuals no serveixen gaire per a res.
Heus aquí una de les mesures que ha anunciat aquests dies: la prohibició a les institucions dels Estats Units de contractar empreses que hagin adoptat polítiques a favor de la igualtat i la diversitat. Sí, ja ho hem entès: el món només pot ser dels grans mascles com vostè, i cal tornar les dones a casa seva, juntament amb els gais i tots els col·lectius que, amb tant d’esforç, han anat aconseguint certa normalitat a casa nostra. Perquè ja no es tracta únicament de fer la llei al seu país, sinó al món sencer.
Les polítiques relatives a la igualtat i la diversitat, i sobretot les basades en la idea que cal una discriminació positiva per equilibrar l’accés a posicions de poder per part de determinats col·lectius que n’han estat apartats durant mil·lennis, han costat molts anys i molts esforços per avançar mínimament. Fa 30 anys vam iniciar des de l’Instituto de la Mujer el primer programa d’empreses per la igualtat, que després es va convertir en l’exigència legal de plans d’igualtat a les empreses de més de 50 treballadors, tant a Espanya (vegeu el reial decret llei 6/2019, d'1 de març) com a la Unió Europea. Hem avançat notablement, però no fins a aconseguir la igualtat: totes les dades ens mostren encara el desequilibri existent entre homes i dones en l’ocupació d’alts càrrecs a les grans empreses i corporacions. Un camí lent, però que fins ara semblava segur. Tan segur que fins i tot moltes dones han oblidat que, sense les lluites anteriors, no serien on són, com no hi eren les nostres mares, malgrat tots els seus mèrits i capacitats.
¿Obeiran les empreses i renunciaran a les seves polítiques igualitàries? Possiblement sí, almenys moltes d’elles, que el negoci és el negoci, i algunes han acceptat aquestes polítiques sense gaire entusiasme. Ara bé, quina oposició podem exercir? Només en tenim una, la mateixa que avui s’utilitza contra nosaltres: el mercat, únic interès que aparentment preval ara. Les dones som compradores, contractem serveis amb empreses, escollim entre marques diverses. Si una empresa renuncia a les polítiques d’igualtat i diversitat, o deixa d’exercir-les, jo renuncio als seus productes. Que no compti amb mi com a clienta, jo no compto amb ella com a productora de béns o serveis. Donem-nos de baixa de totes les companyies que manifestin que han renunciat a aquestes polítiques, deixem de comprar els seus aparells, les seves peces de roba, els seus productes de tota mena. Ja veurem quant de temps tarden a repensar-s’ho.
Em direu que no és fàcil saber si una companyia ha renunciat a les seves polítiques d’igualtat i diversitat, que ho faran sense fer soroll, que simplement deixaran d’aplicar-les. En principi no poden fer-ho, atès que es tracta d’una imposició legal. Però si hem d’esperar que reaccioni el sistema judicial, les posicions de les dones ja hauran retrocedit molts punts; d’altra banda, qui ho denunciarà? Necessitem fer una tasca d’informació, estar a l’aguait i confegir llistes d’empreses no igualitàries o que deixen de ser-ho. Un entrenament per a una altra acció que potser caldrà també dur a terme: confegir llistes de productes procedents dels Estats Units o d’empreses d’aquell país per deixar d’utilitzar els seus productes i serveis. Difícil, ho sé, se’ns colen a l’ordinador, al mòbil, arreu. Per això cal que Europa es desperti i creï els seus propis serveis informàtics, que és l’hora de revertir la globalització, convertida en un abús i una imposició.
Cal que aprenguem a resistir i contraatacar. No ens agrada, no; aspirem a un altre tipus de món, les dones. Però, si se’ns hi força, cal saber respondre, o tornarem a les posicions de sortida.
